El 2024 ha estat l'any més càlid de la història a la Terra des que es tenen dades. Tots els registres han empitjorat i s'ha superat per primer cop el llindar dels fatídics 1,5 °C per sobre de la mitjana de temperatura de l'era preindustrial (1850-1900). Es tracta d'una dada que fulmina la temperatura límit d'escalfament global per a aquest segle fixada en els objectius de l'Acord de París del 2015. Així doncs, ni molt menys estem frenant l'esclafament ni, per tant, totes les afectacions que està tenint, com hem vist recentment amb els aiguats de la DANA o ara amb els incendis de Califòrnia.
Encara que ens soni a déjà-vu, l'informe climàtic publicat pel programa europeu Copernicus és demolidor. No podem normalitzar el que està passant. No ho podem donar per descomptat. La dinàmica fatalista en què estem ficats és molt perillosa. Hi haurà una decidida reacció global? Per desgràcia, no sembla que anem en aquesta direcció. Si ens atenim als resultats de la darrera cimera climàtica, la COP28 de Dubai del desembre, la resposta ha de ser negativa. L'acord de Dubai, massa contemporitzador, va ser poc o gens taxatiu: demanava tot just una "transició per allunyar-se" dels combustibles fòssils. Si a això hi afegim que el 2025 comença amb el retorn a la presidència dels Estats Units de Donald Trump, un frívol negacionista climàtic, encara ens hem de preocupar més. El president electe ja ha anunciat que nomenarà Chris Wright, propietari de la petroliera Liberty Energy, com a nou secretari d’Energia dels Estats Units, amb l'encàrrec explícit d'impulsar la producció d'energies fòssils. Els EUA no pensen contribuir, doncs, a la lluita contra la crisi climàtica. El seu mal exemple resulta letal.
Paradoxalment, la publicació de l'informe ha coincidit amb els devastadors incendis de Los Angeles, que estan provocant un malson per a milers de ciutadans estatunidencs, amb un gran impacte en l'opinió pública. Doncs bé, els científics relacionen directament la virulència de l'episodi –la conjunció de vents huracanats amb una sequera persistent– amb la crisi climàtica que Trump, malgrat les evidències, menysprea. Quines evidències? Quinze dels vint pitjors incendis forestals de la història de Califòrnia han tingut lloc en els últims quinze anys. Segons l'organització d'anàlisi Climate Check, la crisi climàtica ha elevat el risc de sequera un 83% a la ciutat de Los Angeles i hi ha incrementat el risc de calor extrema en un 27%.
Resulta tòpic i segurament massa oportunista dir-ho així, però la veritat és que estem jugant globalment amb foc. El cas de Califòrnia, on el clima és mediterrani, es podria donar també a casa nostra, per exemple a l'Alt Empordà, atramuntanat i que fa temps que pateix una persistent sequera. A les nostres latituds sabem molt bé el mal cada cop més recurrent dels fenòmens extrems, com hem vist amb la DANA valenciana. Ara els ha tocat als californians. Demà pot tocar a qualsevol altra zona del planeta. No sembla que en siguem prou conscients: la crisi climàtica empitjora i, absurdament, el negacionisme climàtic s'enforteix.
