El clima avisa i Europa escolta cada cop menys
Es baten rècords de calor mes rere mes. Però l'agenda climàtica, o l'agenda verda, cada cop està menys en el debat públic i altres suposades prioritats copen l'agenda política. S'està veient clarament en aquesta campanya europea, en la qual més aviat estan guanyant protagonisme les tesis dels partits d'extrema dreta que directament advoquen per reduir les mesures, si no neguen directament el canvi climàtic. Les dades, tanmateix, són tossudes. Segons l'últim estudi donat a conèixer ahir mateix pel Servei de Canvi Climàtic del programa europeu Copernicus, portem dotze mesos seguits de rècord de calor a escala mundial, assolint o superant els 1,5 ºC de més respecte a la mitjana de l'era preindustrial. Els pròxims cinc anys s'espera que es continuïn superant records històrics de calor, i això es tradueix, com bé s'ha explicat en tota mena d'estudis, no només en més catàstrofes naturals o més extremes, sinó també en afectacions sobre la salut física i mental de la població.
Si ara fa quatre anys la gran protesta juvenil de Fridays for Future va provocar un augment considerable de la consciència ecològica que es va traslladar en un augment considerable del vot a formacions verdes, en aquestes eleccions sembla que qui està agafant protagonisme són els contraris a les polítiques sostenibles. Entremig, esclar, hi ha hagut una pandèmia –que sembla que ja ningú recorda que va demostrar que, aturant l'activitat humana, que és la principal causa de contaminació, el planeta respira millor i agafa noves forces–, una guerra a Ucraïna que ha fet que alguns països recuperin combustibles fòssils que semblaven oblidats, com el carbó, i sobretot una pujada general de l'extrema dreta arreu que ha provocat que altres formacions més centrals, especialment els conservadors, hagin moderat el seu discurs per evitar la sagnia de vots.
Es corre el perill que s'aturin els esforços que s'estaven fent en aquest sentit. A l'agenda estratègica 2024-2029 del Consell Europeu per a la nova legislatura, que s'hauria d'aprovar a finals de juny –i que naturalment vindrà marcada pel que passi en aquestes eleccions–, de moment els eixos prioritaris ja no inclouen la lluita contra el canvi climàtic, que és només un petit apunt dins del gran bloc econòmic. En canvi, hi apareix la qüestió de la seguretat i el tancament de fronteres i, també, el manteniment dels valors europeus.
La sostenibilitat del planeta és un d'aquests valors europeus i, tot i que cal ser conscient dels problemes i les dificultats per implantar la transició energètica en sectors com l'energia, la indústria o l'agricultura, no es pot fer cap pas enrere si es volen complir uns objectius que, com s'està veient en els últims informes, gairebé ja s'han superat fins i tot amb dècades d'antelació. En vint anys, la Unió Europea ha aconseguit reduir un 32% les emissions de gasos d'efecte hivernacle respecte al 1990. L'objectiu, però, és que el 2030 la reducció sigui del 55%, fins a arribar a les emissions zero el 2050. Queden, doncs, només cinc anys per reduir 23 punts més les emissions. Caldran més esforços i menys demagògia. Com deia ahir el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, "el nostre planeta està intentant dir-nos alguna cosa, però no l’estem escoltant".