Un cert optimisme per al 2023
S'ha anat dient, i en bona part és així: la sortida de la crisi pandèmica i de la consecutiva i encadenada crisi energètica a causa de la guerra d'Ucraïna, sense deixar de ser dura i preocupant, s'està fent d'una manera més intel·ligent i ponderada respecte al que va passar una dècada enrere, quan l'austeritat va marcar el pols i va castigar en especial els sectors més populars, provocant, per tant, un increment de les desigualtats. Aquesta vegada la recepta, en termes globals, ha consistit en una forta aposta del sector públic amb ajuts tant al món empresarial com directament a la població més vulnerable. Aquesta doble aproximació ha fet possible mantenir viu tant el ritme econòmic productiu com el consum ciutadà. De manera que les prediccions apocalíptiques afortunadament no s'estan complint. Això no treu, esclar, les dificultats evidents, i igualment crítiques, que des de moltes instàncies i sectors s'estan havent d'afrontar. Pimes i autònoms han patit i pateixen de forma més acusada.
En qualsevol cas, i centrant-nos en algunes dades positives, hi ha símptomes que val la pena destacar i que prefiguren un panorama mínimament esperançador per al 2023. Amb la boca petita podem començar a dir que ens n'estem sortint o, si més no, que la criatura ja no plora tant i que a poc a poc va millorant les seves constants. Una altra cosa és si s'està aprofitant el sotrac per resoldre problemes econòmics estructurals que venen de lluny. En aquest punt hi ha una discussió oberta en la qual ara no entrarem.
Centrem el focus en la inflació, per exemple, on sí que s'han produït bones notícies. En efecte, l'evolució dels preus a Catalunya convida a una certa tranquil·litat: l'IPC va tancar el 2022 amb una taxa del 5,2%, la segona més baixa de l'Estat després de Madrid. La inflació mitjana de l'any a Catalunya haurà quedat, doncs, en el 8% (el 8,43% al conjunt d'Espanya, i el 9,2% a l'eurozona). La nota negativa és que la inflació subjacent (la que no inclou els productes energètics) segueix molt enlairada, però les mesures arbitrades pel govern espanyol per fer baixar el cistell de la compra (bàsicament la rebaixa del 4% al 0% de l'IVA dels aliments de primera necessitat, i del 10% al 5% per a l'oli i la pasta) haurien de notar-se en els pròxims mesos.
Encara en els símptomes positius, una altra notícia d'aquest divendres és el rècord en el lloguer de superfícies per a negocis logístics que s'ha produït a Catalunya, amb increments de més del 20% malgrat els preus a l'alça. És un altre bon auguri. I la tendència sembla que seguirà el 2023. D'altra banda, l'atur també ha anat oferint bones dades durant l'any que acabem de tancar: també en aquest terreny s'han foragitat els mals presagis, en bona part gràcies a l'efecte positiu d'una reforma laboral que s'ha traduït en la limitació de la rotació i, per tant, en contractes una mica més llargs. El capítol que ara s'obre, i que pot ser delicat, és el de les previsibles demandes sindicals d'una pujada dels salaris precisament per contrarestar la inflació. És un peix que es mossega la cua. Caldrà veure com es gestiona des de la negociació i el sentit comú.
