BarcelonaCinc anys després dels fets de 2017, la lectura de l'escrit de la Fiscalia contra dos dels acusats d'haver organitzat el referèndum de l'1-O des del departament d'Economia que pilotava Oriol Junqueras, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, demostra fins a quin punt les estructures de l'Estat es van sentir burlades i humiliades. I que, malgrat el temps passat, actuen amb ànim de venjança, exactament igual com ho va fer el Tribunal Suprem l'any 2019.
Com era d'esperar, els fiscals ignoren la modificació del Codi Penal que introdueix una modalitat de malversació atenuada i demanen penes completament desorbitades: set anys de presó per a Jové i sis per a Salvadó. En el cas de les penes per inhabilitació encara és més escandalós, ja que tots dos s'enfronten a una pena que, si s'apliqués, els deixaria pràcticament sense possibilitat de poder exercir un càrrec públic mai més: 32 anys per al primer i 27 per al segon.
Recordem que el PSOE i ERC van pactar un canvi en el delicte de malversació perquè en el cas que no hi hagués ànim de lucre personal les penes fossin inferiors, amb l'objectiu que les persones que encara estan pendents de judici pels fets del referèndum no haguessin d'entrar a la presó, sobretot en els dos casos assenyalats. El primer que va tirar a terra aquesta estratègia va ser Pablo Llarena, que va mantenir el delicte de malversació en la modalitat agreujada per a Carles Puigdemont amb l'argument que la jurisprudència anterior ho avala. Després va ser Manuel Marchena, que es va negar a rebaixar les penes a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, segons ell perquè encara que no s'haguessin embutxacat ni un euro, el que van fer va ser molt greu.
També la Fiscalia del Suprem va subscriure aquesta tesi, i només l'Advocacia de l'Estat, que depèn orgànicament de l'executiu, va defensar una rebaixa de penes als indultats en el seu escrit. Ja es veu, però, que el món de la judicatura, no el dels juristes i acadèmics en general, està majoritàriament en una altra posició, molt més ideològica i esbiaixada, influenciada també per qüestions personals. A Llarena, per exemple, no li han caigut gens bé les derrotes als tribunals europeus. I en el cas de Marchena, la derogació de la sedició deixa en paper mullat la sentència més important de la seva carrera.
El cas és que es demostren un cop més les limitacions del poder legislatiu quan es tracta d'influir en els processos judicials. Per sort per a Jové i Salvadó, encara queda a la recambra la bala dels indults, tot i que això dependrà del fet que Pedro Sánchez pugui revalidar el càrrec de president espanyol, cosa que no està ni molt menys assegurada. En tot cas, el partit judicial s'ha de jugar i les defenses s'han d'esmerçar per demostrar que no hi va haver malversació. El problema és que les cartes ja estan marcades, perquè el Suprem ja va condemnar els líders del Procés per aquest delicte sense proves que ho avalessin.
