Catalunya, de les pitjors en capacitat d'estalvi dels més vulnerables

L'estalvi de les famílies estava una mica millor el 2021 en relació amb el 2016. És a dir, el percentatge de famílies que al conjunt de l'Estat podrien aguantar almenys una setmana sense endeutar-se si perdien la seva principal font d'ingressos, generalment el seu sou, ha augmentat un punt, del 6% al 7%, i la que podria aguantar fins a sis mesos és del 57% ara, en relació amb el 52% del 2016. Això, en l'àmbit estatal. A Catalunya aquestes dades són pitjors, i per la banda més vulnerable no sols no s'ha millorat sinó que fins i tot s'ha empitjorat. En comparació amb el 2016, el percentatge de llars que aguantarien tot just una setmana ha passat del 7% al 8%, el mateix percentatge que Andalusia i només dos punts menys que la comunitat més mal situada, les Illes Canàries. Això sí, a Catalunya han augmentat una mica les que podrien aguantar fins a sis mesos, que ara és del 52%, quatre punts més que el 2016. Aquestes són dades de l'Enquesta de Competències Financeres 2021, un informe que es va publicar per primer cop l’any 2018 amb xifres corresponents al 2016 i que ahir va fer públiques el Banc d'Espanya. La mostra d'enquestats, que és de més de 20.000 persones d’entre 18 i 79 anys, la proporciona l’Institut Nacional d'Estadística (INE), i l'interès rau en el fet que permet fer la comparativa entre anys, tot i que en aquest cas el confinament de la pandèmia, que en general va fer augmentar els estalvis de les famílies, pot haver influït en les dades.

La vulnerabilitat de les llars depèn de moltes casuístiques, i l'informe, que es concentra només en l'anàlisi de les dades bàsiques de l'enquesta, no entra a valorar-les. Hi ha causes que semblen òbvies, com ara feines més mal pagades, el fet de no disposar de casa pròpia, el nivell d'estudis, etc. L'enquesta inclou aquestes dades desglossades, però ho fa de manera global, cosa que no permet saber quins d'aquests factors tenen més incidència en funció de cada comunitat. Els mapes, però, són significatius. Les comunitats on més vulnerabilitat hi havia el 2021, si es compara amb la resta de l'Estat, són les de l'arc mediterrani: Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia. Si hi sumen les Illes Canàries, semblaria que afecta més les zones més clarament turístiques, tot i que aquesta hipòtesi la trencarien les Balears, que en aquesta enquesta ha millorat considerablement en relació amb el 2016, i en el percentatge de llars on les despeses han superat clarament els ingressos en l'últim any ha disminuït fins a onze punts percentuals. A Catalunya, en canvi, ha crescut set punts. L'infrafinançament estatal, especialment greu en els casos de Múrcia, València i Catalunya, que suposa un greuge en serveis públics per a moltes llars, podria estar també darrere aquesta major vulnerabilitat, però aquí sorprèn el cas balear.

Sense un estudi més acurat, però, tot plegat són especulacions. L'enquesta és un bon instrument de treball que ha de servir per fer més anàlisi de fons per veure què motiva que estiguem a la cua en vulnerabilitat i que hi hagi un percentatge tan gran de llars que poden quedar desemparades de manera tan ràpida. És preocupant que anem a pitjor quan en general s'ha millorat, i caldrà valorar quines polítiques públiques es poden fer per canviar aquesta tendència.