Catalunya té un greu problema amb les renovables

La cobertura de la demanda elèctrica amb fonts renovables va caure l'any passat a Catalunya en més de dos punts percentuals i va arribar només al 13,1% del total. Malgrat l'increment de l'autoconsum, fruit en bona part de l'augment de la factura elèctrica a les llars, el problema és la lentitud en la instal·lació de grans parcs eòlics i fotovoltaics, a causa de la burocràcia administrativa i, com a problema de fons, de la incomprensió territorial. L'Observatori de les Energies Renovables, organisme pilotat pels productors, considera que "els retards en la tramitació, derivats de la insuficiència de mitjans i de solucions alternatives, llasten la consecució dels objectius i afavoreixen que desisteixin els promotors".

Tenim, doncs, un greu problema amb les renovables. Si a això hi afegim que depenem en gran manera de l'energia nuclear –el 2022 la nuclear va cobrir un 53,3% de la demanda elèctrica catalana, un 2,6% més que el 2021–, amb centrals molt envellides i el problema obvi dels residus radioactius, el panorama encara resulta més incert. Un tercer element de preocupació és una altra dependència: la de tercers països, que amb la sequera (menys energia hidràulica autòctona) ha augmentat. A més, a causa del consum més alt de gas també s'han incrementat les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En definitiva, l'energia que es va generar i consumir a Catalunya l'any passat va ser més bruta, menys autòctona i menys renovable que el 2021. De manera que, en lloc d'apropar-nos als objectius de la transició energètica fixats per al 2030 per la Unió Europea, ens n'allunyem. Som, en aquest sentit, el territori peninsular menys europeu. El contrast amb la resta d'Espanya és més que remarcable i feridor: de fet, el pla espanyol d'energia i clima, presentat aquest dimecres per la ministra Teresa Rivera, proposa reduir un 32% els gasos d'efecte hivernacle –en l'anterior pla era un 23%– i incrementar el pes de les renovables fins al 48% el 2030.

Quan ja no hi hagi més remei que desconnectar les centrals nuclears, què farem? Les llicències de funcionament caduquen el 2030 per a Ascó I i Vandellòs II, i el 2031 per a Ascó II. Falten poquíssims anys. Si no s'avança a gran velocitat amb les renovables, ens aboquem a una crisi energètica i climàtica de difícil gestió. Cal fer un gran esforç de pedagogia perquè s'entengui socialment la necessitat imperiosa de fer un salt en la instal·lació de molins de vent i plaques solars a tot el territori. No s'hi val a dir que ho facin a la comarca del veí. Altrament, ens trobarem en un cul-de-sac. No ens ho podem permetre. És una urgència de país a la qual tothom hauria de contribuir, des de l'ajuntament més petit fins a la indústria més gran. L'esforç ha de ser col·lectiu. L'economia i la vida quotidiana de la nostra societat exigeixen un elevat consum energètic. Si volem mantenir el ritme de vida i de progrés, si volem avançar en la descarbonització i superar la dependència nuclear, no hi ha més remei que apostar a fons per les renovables.