Catalunya encara no és prou tecnològica

A l'hora de mesurar l'empenta innovadora d'una economia, és clau saber com està el sector tecnològic, un indicador clar de la capacitat de generar valor afegit. El món de la recerca, i de la transferència de coneixement a la indústria per aterrar-la en realitats tecnològiques, és el camí a seguir. Com estem a Catalunya en aquest ecosistema? L'Eurostat acaba de donar dades d'ocupació tecnològica per regions europees. I la conclusió és ambivalent: en termes absoluts, les xifres són prou bones, però en termes relatius (percentualment en funció de la població ocupada) ja no ho són tant. Al sector de l'alta tecnologia, les dues regions que lideren el rànquing són la de París (Illa de França) i la Comunitat de Madrid, que sumen 420.000 i 289.000 treballadors, respectivament. En la tercera, quarta i cinquena posició se situen Múnic (Alta Baviera), Milà (Llombardia) i Catalunya, que superen la xifra dels 200.000. Però si, en canvi, ho mirem amb percentatges, Irlanda se situa en el 7,2% dels treballadors dedicats a l'alta tecnologia; el Laci (Itàlia) en el 6%, i l'Àrea Metropolitana de Lisboa en el 5,8%, mentre que Catalunya queda més enrere, en un 4,8%, una dècima per sota de la mitjana europea: 4,9%. No és cap desastre, tot i que evidentment hi ha molt terreny de millora. No hi ha lloc per a cap mena de cofoisme o autoindulgència. És ben senzill: no ens podem donar per satisfets. De fet, en termes relatius, hi ha dues zones d'Espanya que van per davant: clarament de nou la Comunitat de Madrid (6,2%) i per poc el País Basc (4,9%).

Cal seguir treballant per generar una economia de base tecnològica, que vol dir amb llocs de treball qualitatius, ben pagats i que generin productes d'alt valor afegit. Està molt bé el consol que, en aquest sector, tinguem bones dades d'igualtat de gènere: el Principat és una de les regions que superen el 36% de presència femenina, com París, totes les regions de les repúbliques bàltiques i algunes del centre d'Itàlia. Però no n'hi ha prou. Ens falten més mans i sobretot més cervells, siguin femenins o masculins, dedicats laboralment al sector industrial tecnològic. No pot ser que el sector serveis, amb el turisme com a principal atractiu, segueixi pesant tant en l'economia catalana. Naturalment no s'hi pot renunciar (al turisme) i se l'ha d'estirar cap a una oferta més qualitativa que quantitativa, però el repte clarament de futur està en l'ambició i la diversificació dins del gran paraigua tecnològic. Només això ens donarà solidesa i capacitat de reinvenció. I per aconseguir-ho cal augmentar l'aposta empresarial per l'R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació), una aposta que ha d'anar acompanyada per la inversió pública, tant via administracions com universitats. Aquesta aposta ha anat creixent en relació amb el producte interior brut (PIB), de l'1,4% del 2004 a l'1,67% del 2021. Però la mitjana de la UE està per sobre del 2,3%, que és on se situa França, mentre Alemanya supera el 3%. Sens dubte, cal més esforç: només creant coneixement i convertint-lo en producte tecnològic s'aconseguiran efectes econòmics multiplicadors.