BarcelonaQuan es van reunir el setembre del 2021 per donar el tret de sortida a la taula de diàleg, els presidents català i espanyol, Pere Aragonès i Pedro Sánchez, van coincidir que no s'havien de posar terminis perquè el més important era "construir confiances" que permetessin avançar. I és evident que l'escàndol del Catalangate, l'espionatge a una seixantena de polítics i activistes independentistes amb el software Pegasus de l'empresa israeliana NSO, ha deixat molt tocades aquestes "confiances". El president Aragonès considera que l'afer és "una operació d'estat" contra l'independentisme i ha reclamat al govern espanyol una investigació amb supervisió independent per aclarir aquest cas d'espionatge a representants públics, funcionaris i activistes. Els investigadors de Citizenlab apunten que aquest software només pot ser adquirit per estats i, per tant, apunten clarament als serveis secrets espanyols.
De moment, el govern espanyol nega qualsevol responsabilitat i es limita a dir que si s'obre una investigació judicial col·laboraran amb el que faci falta. Però és que només faltaria! El govern espanyol hauria de ser el que es mostrés més indignat per la publicació d'una investigació a la premsa internacional que afecta directament la seva reputació. És el govern espanyol el que hauria d'haver iniciat ja una investigació motu proprio en lloc de fer veure que és una cosa menor i sense importància. ¿Com pot ser menor un cas d'espionatge il·legal a representants democràticament elegits?
Aquest afer es presenta com una última oportunitat del PSOE per demostrar quin és el seu veritable compromís, primer, amb la regeneració democràtica, ja que aquest espionatge va començar amb el govern de Rajoy però va continuar amb el de Sánchez. I, en segon lloc, amb la resolució dialogada del conflicte català. Té raó el govern català quan diu que no es poden normalitzar aquestes situacions i no es pot continuar amb una relació bilateral com si no hagués passat res. El PSOE de Pedro Sánchez ha de demostrar si actua amb la mateixa diligència que ho va fer el PSOE de Felipe González el 1995, quan per un cas similar d'espionatge massiu, el de les escoltes del Cesid, van caure un vicepresident (Narcís Serra), un ministre de Defensa i el director general dels serveis secrets.
Perquè si no ha estat el govern espanyol, com ells afirmen, encara seria més urgent la investigació per veure si hi ha un tercer país interferint en la política espanyola. Es miri com es miri, aquesta violació de les comunicacions personals i de la intimitat és un escàndol massa gros perquè quedi enterrat entre les informacions del dia a dia. Les dues vies, la judicial i la política, s'han d'activar de forma paral·lela perquè tenen objectius diferents. La primera ha d'aclarir els fets i condemnar els responsables. I la segona ha de discernir si aquest govern espanyol té una voluntat sincera de resoldre el conflicte català per vies democràtiques i aturar d'una vegada per totes la repressió i les violacions de drets que es van posar en marxa per frenar el Procés.
