Com es pot negociar amb algú que t'està espiant? La confiança del govern català cap al govern espanyol, que ja justejava, amb el Catalangate ha rebut un fort revés. Estan més allunyats que mai. La dependència mútua que els sostenia ha quedat tocada. L'estabilitat de l'executiu estatal perilla i la taula de negociació haurà d'esperar. L'executiu de Sánchez ja no hi creia i l'havia anat endarrerint, però ara és el mateix Aragonès qui l'ha congelat a l'espera d'un gest clar del PSOE per l'escàndol de l'espionatge a l'independentisme. Passen els dies i no arriba, cosa que no fa sinó augmentar l'escàndol. Perquè per molt que els de Pedro Sánchez ho vulguin minimitzar, tal com han assenyalat tant des del New Yorker com des del Washington Post, la democràcia espanyola té un problema greu: s'ha fet evident que espia ciutadans per les seves idees. Es miri com es miri, això és el que ha passat. No fer res al respecte, és a dir, que ningú assumeixi responsabilitats polítiques i que no hi hagi una investigació efectiva i pública, amb llums i taquígrafs, és admetre que aquestes coses són normals. I no ho són o no ho haurien de ser. És evident que en molts casos hi ha espionatge que no respecta els mínims exigibles en un estat de dret, però en la majoria de països democràtics, si surten a la llum pràctiques il·legítimes o dubtoses dels serveis secrets, es prenen mesures polítiques i hi ha actes de contrició. És a dir: com a mínim es guarden les formes. Aquí, pel que sembla, ni això.
L'independentisme és un moviment democràtic i pacífic, hi ha partits legals que el defensen, que són majoritaris a Catalunya i que fins i tot garanteixen la governabilitat a Espanya. El fet que es descobreixi que se l'ha espiat massivament és d'una gravetat inqüestionable. No es pot minimitzar, com està fent la Moncloa. Resulta inaudita la intervenció aquest dimarts al Senat de la ministra de Defensa, Margarita Robles, menyspreant els mitjans internacionals que han denunciat el Catalangate, desacreditant el grup investigador Citizen Lab, negant la major i fins i tot girant la truita per culpar els espiats de difamar el sistema democràtic. No és que el PSOE es negui a posar en marxa una comissió d'investigació al Congrés, tal com demanen el seu soci Unides Podem i ERC: és que tant de l'actitud desafiant com del fons del que diu Robles es desprèn que no hi ha gens d'interès per investigar res. No és tolerable.
Davant del fet que el caràcter públic d'una comissió d'investigació a la cambra baixa pugui suposar un escull perquè el personal del CNI es negui a declarar adduint la llei de secrets oficials, la solució que la directora del CNI donés explicacions a porta tancada a la comissió de secrets oficials es podria entendre si hi hagués una mínima confiança. Però nou dies després que es destapés l'escàndol, la situació ha empitjorat visiblement. La sensació és que el govern espanyol vol tapar l'assumpte i treure-hi ferro. Si es confirma aquesta actitud, és obvi que el clima polític a Espanya empitjorarà en els pròxims dies. I és obvi que la democràcia espanyola perd una nova oportunitat de regenerar-se.
