El que el català necessita és una actitud positiva

Els debats al voltant de la llengua apassionen els catalans, cosa que es demostra amb la quantitat de llibres i debats públics que es fan sobre la qüestió. En part, aquest interès ve del fet que som una comunitat que se sent amenaçada perquè conviu amb llengües amb molts més parlants, i això fa que sovint estiguem insegurs amb la nostra pròpia. Al costat d'això, que és el problema principal, sovintegen també els apocalíptics que pensen que el català s'acabarà demà i els mestretites, que potser poden fer el seu paper, però que poden fer enrere nous parlants. Per això resulta una glopada d'aire fresc l'entrevista amb la lingüista Míriam Martín Lloret, que ha publicat un llibre, Teràpia lingüística (Ara Llibres), on intenta sobretot desestressar els parlants de català i apostar per la positivitat i el desacomplexament.

En efecte, Martín té raó quan assenyala que els catalanoparlants estem massa pendents de no cometre "errors" i pensem que parlem malament. Per això remarca que no passa res per parlar amb col·loquialismes, dialectalismes i fins i tot alguns barbarismes. És més, tot forma part de la riquesa de la llengua. L'únic que hem de tenir en compte és que no és el mateix estar parlant amb un amic en una terrassa d'un bar que fent una conferència a la universitat. Són situacions diferents que reclamen registres també diferents. Amb un amic podem fer servir bueno i dir-li que és un cantamanyanes, i endavant les atxes. Especialment preocupant és la poca pedagogia que s'ha fet en general amb els parlars que no són l'estàndard barceloní. Que no és bonic sentir parlar els parlars pallaresos, de l'Ebre, de València o de Mallorca? O que no és bonic sentir un nouvingut esforçant-se a parlar en català? En aquest últim cas, el que hem de fer és encoratjar-los i animar-los a sumar-se a aquesta comunitat rica i transversal que és la catalanoparlant.

En general el que el català necessita per convertir-se en una llengua atractiva, a més del compromís dels ciutadans i també de les institucions, és que tinguem una actitud positiva i proactiva. No cal canviar de llengua a la primera quan creguem que no ens entendran i no costa gens mirar si un determinat producte hi és també en català. El català té molts problemes, segur, però també té unes potencialitats enormes. Ho hem vist, per exemple, amb el doblatge de la sèrie Els anells de poder o amb la cançó Milionària de Rosalía.

Per això, des de l'ARA, a més de continuar fent periodisme rigorós pensat, escrit i parlat en la nostra llengua, hem decidit també potenciar els temes relacionats amb el català. L'objectiu ha de ser sempre aquest: obrir les finestres, desacomplexar-nos i gaudir al màxim del nostre patrimoni lingüístic i cultural. Descobrint coses noves, aprenent i fins i tot jugant: amb interactius, jocs com el Wordle, podcasts i vídeos. Parlant de la fantàstica literatura que s'està fent en català per part d'uns escriptors, i sobretot escriptores, que ens enlluernen. Gaudint de fenòmens com Alcarràs. Perquè l'ARA també ha de servir per a això: per tenir cura de la nostra llengua i divertir-nos-hi.