Per fi es castiga l'Hongria d'Orbán
Sembla que aquesta vegada va de debò. La Unió Europea per fi es proposa frenar la deriva antidemocràtica d'Orbán amb un càstig concret i exemplar. Hongria no és avui –no ho és des de fa temps– un estat de dret amb garanties. S'ha convertit en una democràcia il·liberal, llastada per un líder amb evidents tics autocràtics i per una administració corrupta. Els drets i llibertats fonamentals no hi són ni de bon tros respectats. La premsa, els col·lectius LGTBI+ i la immigració estan en el punt de mira permanent d'un estat molt allunyat dels valors europeus bàsics. En la pràctica, a més, no hi ha independència judicial. Això fa molts anys que és així i, lluny de corregir-se, ha anat a pitjor.
El primer ministre Viktor Orbán, que ostenta el lideratge del país des del 2010 (ja havia sigut primer ministre entre el 1998 i el 2002), domina tots els ressorts del poder i actua, davant els seus socis comunitaris, amb prepotència i insolència, fent gala a cada pas del seu euroescepticisme i no amagant la seva explícita xenofòbia disfressada d'una suposada essència cristiana europea. El seu partit, l'ultranacionalista Fidesz, actua com una maquinària ideològica populista de dreta i antieuropea. En canvi, fins avui aquesta Hongria s'ha seguit beneficiant de copiosos ajuts europeus. De fet, és un dels països més afavorits per la política europea de cohesió: té assignats més de 22.500 milions d’euros fins al 2027. A més, li corresponen gairebé 6.000 milions d'euros més pel pla de recuperació de la pandèmia.
Això, però, ara pot quedar en paper mullat. La Comissió Europea ha pres finalment una mesura inèdita contra Hongria i proposarà als Vint-i-set congelar part dels ajuts que li pertocarien. El motiu és el frau i la corrupció generalitzats que imperen en el país magiar. Concretament, es demana que se suspengui el pagament al govern d'Orbán del 65% de tres programes operatius de la política de cohesió, uns 7.500 milions d'euros, una fenomenal picossada que pot posar en seriosos problemes Budapest, que arrossega un dèficit enorme i té una situació financera greu. Serà la primera vegada que l'executiu comunitari activi el reglament que va entrar en vigor el 21 de gener del 2021 i que condiciona l'entrega de les subvencions al compliment de l'estat de dret i l’acatament de les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Orbán encara té un mes de marge per convèncer als estats membres amb canvis legals. Caldrà veure com acaba aquest pols, però seria bo que aquest cop Brussel·les es mantingués ferma. A més, aquesta vegada Polònia, el gran aliat d'Hongria, per si sola no podrà aturar el càstig perquè la decisió només s'ha de prendre per majoria qualificada. Polònia és l'altre estat que és a la corda fluixa en qüestió de drets, tot i que, pel que fa a política exterior i en el context de la guerra d'Ucraïna, ha tancat files contra Putin, cosa que no ha fet Orbán, que ha intentat anar per lliure pactant amb Putin el subministrament de gas al seu país i ha posat bastons a les rodes a la política de sancions a Rússia. Això, ben segur, és el que ha acabat amb la paciència dels seus socis europeus.
