Cas Pegasus: encara és més urgent depurar responsabilitats
BarcelonaL'escàndol per l'espionatge a una seixantena d'independentistes catalans ha fet un gir inesperat aquest dilluns amb la denúncia del mateix govern espanyol en el sentit que els telèfons del president, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, també van ser infectats amb el programa Pegasus. En concret, el peritatge del Centre Criptològic Nacional, dependent del CNI, ha detectat dues extraccions d'informació el maig i juny del 2021 en el cas de Sánchez, i només al juny en el de la ministra.
La tesi de la Moncloa és que ells són ara també víctimes de Pegasus i que en cap cas l'autor d'aquest espionatge il·legal és una "institució de l'Estat" sinó un ens "extern", és a dir, principalment un país estranger, tot i que també podria ser algú que actua sense cobertura judicial. Davant d'aquesta revelació, en què els presumptes espies s'han convertit ara en espiats, el govern espanyol ha posat una denúncia a l'Audiència Nacional, de manera que la qüestió queda ara judicialitzada. Aquesta pot ser l'excusa perfecta per desviar l'atenció i dir que tot està "en mans de la justícia", que pot trigar anys a resoldre o avançar en la investigació. Sense anar més lluny, el cas que afecta Roger Torrent i Ernest Maragall està encallat en un jutjat barceloní a l'espera de sol·licituds d'informació enviades a Israel (NSO) i Irlanda (WhatsApp).
Ara mateix, doncs, hi ha dos escàndols en paral·lel i no val a dir que l'un anul·la l'altre. Per una banda, tenim un espionatge massiu a persones d'un mateix àmbit ideològic, una seixantena d'independentistes catalans segons Citizen Lab, però que podrien ser molts més. I per l'altra hi ha una fallada gravíssima en la seguretat de les comunicacions del govern espanyol, de manera que ara mateix hi ha algú que té en el seu poder informació sensible provinent dels mòbils de Sánchez i Robles. En tots dos casos és imprescindible arribar fins al fons i depurar responsabilitats, tècniques i polítiques.
Perquè no és gaire creïble que un govern estranger estigui espiant l'independentisme català amb aquest grau de detall i de manera tan massiva. En canvi, sí que hi ha precedents d'espionatge per part de les anomenades clavegueres de l'Estat (el mateix excomissari Villarejo punxava telèfons per als seus treballs) i fins i tot per part de l'antecedent del CNI, el Cesid, als anys 90. En aquest sentit, hi pot haver la voluntat de fer caure la directora del CNI, Paz Esteban, cosa que seria una maniobra per protegir la veritable responsable política, que és la ministra de Defensa.
Robles encara ha de donar explicacions per les seves declaracions al Congrés dimecres passat, en què venia a justificar l'espionatge. "Què ha de fer l'Estat quan algú vulnera la Constitució? Quan algú declara la independència?", va dir. I encara més: ella, que va negar tota credibilitat al New Yorker, resulta que ara és una víctima més de l'espionatge. El seu descrèdit polític i ara també tècnic és tan gran que la seva continuïtat al consell de ministres afecta de manera inevitable la imatge de tot l'executiu i la relació amb els seus socis.
