La cambra catalana va consumar aquest dijous la previsible suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. Amb el reglament a la mà, era difícil escapar d'aquesta traumàtica decisió. L'acusació que pesa sobre l'actuació de Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre els anys 2013 i 2017 és molt concreta i la majoria de grups de la cambra –tots tret de JxCat– han interpretat que està en joc un possible cas de corrupció, fet que, seguint l'estricta normativa del Parlament, que deixa en segon pla la presumpció d'innocència, suposava la seva suspensió. Com és sabut, Borràs, saltant-se les advertències i controls interns de l'administració de la Generalitat, va adjudicar al llarg d'aquests anys 18 contractes menors fraccionats a un amic, que va resultar ser un traficant de drogues i falsificador de moneda. La quantitat total va ser de 300.000 euros. La justícia va detectar la presumpta irregularitat al tenir en el punt de mira aquesta persona.
És evident que fa anys que assistim a casos d’actuació judicial amb finalitats polítiques, però si el Parlament s’ha dotat d’una norma, l’ha de complir. No fer-ho hauria deixat tocada la seva credibilitat. De fet, la cambra és la principal perjudicada per la situació anòmala en què estava la seva màxima prelatura. La presidència del Parlament està imbuïda d'un plus d'honorabilitat, és a dir, de la voluntat d'exemplaritat i d'elevar-se per damunt de la pugna partidista. El fet que qui ostentava aquest càrrec estigués sota sospita judicial suposava un greu llast. Per això en aquest afer el que hauria d'haver prevalgut en tot moment és la integritat del Parlament i, més en concret, de la seva presidència. No ha estat així, de manera que un assumpte de caràcter individual, previ a la rellevància política de l'acusada, ha acabat afectant l'exercici del càrrec, una situació atípica que s'ha allargat massa. Borràs tenia i té tot el dret a defensar la seva innocència, però el millor lloc on fer-ho és davant els tribunals, on no és descartable la possibilitat que tot acabi en un tema purament administratiu.
El fet que al final Borràs hagi hagut de marxar forçada, i que ho hagi fet enmig de greus i agres acusacions polítiques contra els seus companys de mesa, i en especial contra els grups independentistes, deixa tocada la convivència parlamentària. No serà fàcil l'interinatge al capdavant de la cambra que assumeix la diputada Alba Vergés (ERC), com tampoc ho tindrà fàcil JxCat per decidir quin rumb pren en el futur immediat, tot i que malgrat el disgust de Borràs i el seu cercle més fidel, sembla que dins la formació preval la decisió de seguir al Govern i alhora, en canvi, no acceptar l'oferiment d'ERC de buscar una fórmula perquè els juntaires recuperin la presidència interina del Parlament. En tot cas, la ja de per si feble cohesió del govern independentista de coalició, com s'ha vist aquesta setmana amb la taula de diàleg, s'agreuja ara amb una Borràs que ha volgut fer del seu plet judicial un casus belli polític.
