BarcelonaPer molt que Pablo Casado intenti fer veure que no és cosa seva, el cert és que les diferents sentències judicials, siguin pel cas Gürtel o pel cas Bárcenas, dibuixen una realitat inqüestionable: el PP ha funcionat durant dècades com una organització al marge de la llei, amb una comptabilitat B que li permetia tant pagar campanyes electorals com reformar la seva seu a Madrid. L'última sentència de l'Audiència Nacional no deixa lloc per al dubte. El llavors tresorer del partit, Luis Bárcenas, va pagar poc més d'un milió d'euros de les obres de reforma de la seu del PP al carrer Génova amb diners en metàl·lic procedents de la seva caixa B. No només això, sinó que, a canvi de pagar una part en negre, va aconseguir un descompte de les obres del 7% o el 8%, segons consta a la sentència.
Amb tots aquests fets provats, el tribunal condemna Bárcenas a dos anys de presó i li imposa una multa d'1,2 milions, i els responsables de l'empresa constructora encara surten més malparats, amb penes de dos anys i nou mesos, mentre que el PP queda assenyalat com a responsable civil subsidiari pels impostos que no es van pagar a la hisenda pública. Per aquest motiu, el partit de Casado haurà de satisfer la quantitat de 123.000 euros.
La justícia ja havia condemnat el PP com a responsable civil a títol lucratiu arran de la condemna pel cas Gürtel que va provocar la sortida de Mariano Rajoy del govern espanyol; per tant, es tracta de la segona sentència que assenyala el principal partit de l'oposició. A més a més, l'endemà de les eleccions catalanes del 14 de febrer, i per tapar el seu fracàs electoral, Pablo Casado va anunciar que el partit abandonaria la seu del carrer Génova. Doncs bé, més de vuit mesos després el PP encara continua instal·lat en una seu que ha quedat judicialment acreditat que va ser reformada amb diners negres provinents de donacions d'empresaris i particulars. De manera vergonyosa, el líder del PP ha guardat silenci aquest dijous.
I és que el pitjor per al PP i Casado encara ha de venir. La sentència delimita molt bé els fets jutjats, i deixa fora tant el finançament de campanyes electorals com els sobresous, però acredita l'existència de la caixa B del partit i dona credibilitat als anomenats papers de Bárcenas. La investigació sobre l'origen dels diners o el seu ús posterior en campanyes i sobresous encara està en marxa en un altre jutjat, però ja es pot donar per segur que acabarà amb una nova condemna. Per tant, és inútil que Casado intenti amagar-se perquè el fantasma de la corrupció de les èpoques Aznar i Rajoy el continuarà perseguint.
Com hem dit en altres ocasions, el cas Bárcenas no és un cas particular de corrupció, sinó que el tresorer actuava segons el que li havien ensenyat els seus predecessors i tothom coneixia al carrer Génova. El PP, doncs, és un partit amb una corrupció sistèmica. Tot i això, els seus actuals líders consideren que no han de donar cap explicació ni assumir cap responsabilitat política. El que en una democràcia sòlida comportaria segurament la dissolució d'un partit, a Espanya sembla que no és motiu ni per fer una roda de premsa.
