El cas Bankia: cada cop més escandalós

Acada nova revelació sobre el desastre bancari espanyol, més són els motius d’indignació ciutadana. L’informe dels pèrits del Banc d’Espanya encarregat pel jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu, que es va fer públic ahir, posa al descobert el que hauria sigut una estafa en tota regla als 347.338 accionistes individuals que, davant la seva sortida a borsa el juliol del 2011, van comprar títols de Bankia, caixa de referència del PP. Pocs mesos després les accions perdien gairebé tot el seu valor i l’entitat era rescatada amb diner públic: va caldre la xifra rècord de 24.000 milions per evitar que la seva caiguda arrossegués tot el sistema bancari, i fes trontollar l’economia espanyola i, com a conseqüència, l’euro. Doncs bé, segons els pèrits bancaris, tot allò té el seu origen en el falsejament dels comptes de l’entitat, que s’hauria ordit sota la presidència de Rodrigo Rato. Un falsejament que seria una clara il·legalitat, a més d’una barbaritat des del punt de vista tècnic, es miri com es miri. I la veritat és que ens pot escandalitzar, però no ens pot estranyar, ja que amb la caiguda de Rato i la seva substitució per l’actual president, José Ignacio Goirigolzarri -que també queda tacat per l’informe pericial-, ja es va passar de parlar d’uns beneficis de 300 milions el 2011 a admetre unes pèrdues d’uns 3.000 milions el 2012. Un canvi tan espectacular era difícilment explicable, i de fet ja deixava entreveure clarament greus irregularitats, les que ara posen al descobert els pèrits del Banc d’Espanya. El seu veredicte tècnic constituirà una peça fonamental -i una prova clau- en el judici oral per la fallida de Bankia, els títols del qual ahir van caure un 6% en saber-se la notícia.

Així doncs, a l’escàndol de les targetes black s’hi afegeix ara un possible delicte a gran escala i amb milers de perjudicats directes, en molts casos petits inversors que ho van perdre tot. Rato és al centre de la tempesta, i amb ell tota la credibilitat del sistema bancari. Per això cal que la justícia investigui a fons, que esclareixi responsabilitats. I sobretot cal que la ciutadania tingui la garantia que no es repetiran despropòsits com el de Bankia, del qual com més sabem més impresentable ens resulta.