Malgrat les divisions internes, malgrat la desorientació i el desencís, malgrat la duresa del covid, l’independentisme ha desmentit en aquesta Diada del 2021 els pitjors auguris i ha tornat a fer una demostració de força al carrer, amb milers de ciutadans manifestant-se al centre de Barcelona. Queden lluny les cites històriques del Procés, però també queda clar que la força popular del moviment segueix existint i que el lideratge civil compartit per Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) manté la seva capacitat mobilitzadora.
El sentit polític d’aquesta força ja és una altra cosa. Cap dels dos líders, Jordi Cuixart (Òmnium) i Elisenda Paluzie (ANC), va fer referència explícita en el seu parlament a la taula de diàleg. El primer es va limitar a posar èmfasi en l’esperit unitari, la persistència reivindicativa i l’esperit cívic, sense, però, posar fites. Per la seva banda, Paluzie va fer una implícita esmena a la totalitat a l’estratègia governamental pactada per ERC i JxCat (amb poca o gens convicció dels segons) -amb el suport extern de la CUP- de donar-se dos anys per intentar la negociació política amb l’Estat des de la defensa de l’autodeterminació i l’amnistia. L’ANC pressiona, doncs, per canviar el rumb del pacte de mínims estratègic i per portar de nou el moviment cap a la confrontació.
És evident que la taula de diàleg no mou les masses, però també ho és que la gent -els que aquesta Diada s’han manifestat i molts que s’han quedat a casa- és conscient de la història d’aquests últims anys, de l’atzucac de l’octubre del 2017, de la resposta repressiva i judicial de l’Estat -encara amb exiliats i milers de persones perseguides- i, per últim i no menys important, del flagell econòmic i social del covid. Aquesta suma de factors no es pot obviar, com no es pot obviar la correlació de forces a l’Estat, on ara hi ha un govern de coalició PSOE-Podem disposat a explorar el diàleg polític. Ningú es pot fer gaires il·lusions, però cal transitar aquest camí. L’independentisme, doncs, manté els seus objectius polítics, manté la força al carrer, hauria de mantenir les mans obertes a tot el sobiranisme i la màxima capacitat inclusiva i cohesionadora. I, finalment, té també la responsabilitat gens menor de governar pensant en el dia a dia de tot el país, i pensant en enfortir i tornar a prestigiar les institucions d’autogovern.
La Diada d’aquest 2021 ha estat, doncs, un recordatori de la persistència del sobiranisme i de la seva diversitat. L’Estat també n’ha de prendre nota. Convertir la taula de diàleg en una maniobra de distracció no farà desaparèixer l’independentisme, més aviat al contrari.
