La carpeta catalana no es pot defugir

BarcelonaEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha esforçat aquest dimecres per subratllar que la carpeta catalana no és ara entre les seves "prioritats urgents" i s'ha negat a confirmar que la taula de diàleg es tornarà a reunir durant les primeres setmanes de l'any. El més preocupant, però, no és tant el que diu sinó el to, visiblement molest, sense dissimular ni tan sols que la qüestió catalana li fa més nosa que servei, ara mateix, i que si fos per ell l'aparcaria definitivament sense fer cap pas més. Tothom entén que ara mateix la prioritat de totes les administracions és la gestió de la pandèmia, però llançar aquest tipus de missatge és un error, perquè el conflicte polític català no desapareixerà ni a curt ni a mitjà termini i, a més, l'estabilitat parlamentària del govern de Sánchez depèn dels 13 diputats d'ERC.

Possiblement, Sánchez està fent càlculs polítics i li interessa que la carpeta catalana no tregui el cap als mitjans, perquè ara el seu objectiu és vendre exclusivament l'èxit de la vacunació, la sortida de la pandèmia i la recuperació econòmica que han d'apuntalar els fons europeus. A més a més, el fet que hi hagi eleccions autonòmiques a Castella i Lleó el 13 de febrer pot fer que el PSOE tingui la temptació d'ajornar la següent reunió fins després de la convocatòria electoral perquè el PP no la instrumentalitzi en benefici propi. No és que passi res perquè la reunió es faci en una data o en una altra, perquè el que és important és el contingut del que s'hi pacti, però també és veritat que el PSOE sempre tindrà excuses per no haver de fer-se una foto que els incomoda. El perill és la sensació que es transmet, que és que Sánchez hi va sempre arrossegant els peus i que cada concessió és tan dolorosa com arrencar un queixal. Per a una part del PSOE sembla que amb els indults als presos polítics n'hi hauria d'haver hagut prou i que no cal anar més enllà. Però el cert és que els indults eren la condició prèvia per al diàleg, no el final de cap trajecte.

A més a més, Sánchez continua necessitant els vots dels seus socis per tirar endavant projectes tan importants com la reforma laboral, la llei d'habitatge o la de memòria històrica o la reforma de la llei mordassa. Però veient el president espanyol aquest dimecres pot semblar que té majoria absoluta. El PSOE s'ha de conscienciar que cal omplir de contingut la via del diàleg i la negociació, i que si bé ningú li demana que renunciï als seus posicionaments, sí que està obligat a explorar els marges de la legalitat per intentar trobar una solució satisfactòria per a tothom, començant per desjudicialitzar el conflicte.

El 2022 ha de ser l'any en què es demostri que hi ha una veritable voluntat d'avançar cap a la resolució del conflicte, ja que el 2023 tornarà a ser any electoral. D'alguna manera, aquest any ha de servir per saber si hi ha aigua a la piscina de la negociació. I per molta mandra que li faci a Sánchez, si no hi posa aigua el que estarà en perill serà l'estabilitat del seu propi govern.