La cara B de l'atractiu immobiliari de Barcelona
BarcelonaLes dades indiquen que el 2022 ha estat un bon any en el sector immobiliari, però ho ha estat especialment en el segment de l'habitatge de luxe, segons les dades de diverses agències especialitzades. Els motius són diversos. El primer és que la incertesa geopolítica i econòmica ha desviat inversions cap a un sector que es considera un valor refugi en moments de crisi. I el segon és que, amb la paritat euro/dòlar, molts compradors nord-americans s'han llançat a buscar oportunitats en aquest sector. El boom de l'habitatge de luxe va més enllà de zones tradicionals com la Costa Brava (Cadaqués, Begur, etc.) o poblacions com Sitges o Castelldefels, i ha estat especialment fort a la ciutat de Barcelona.
Els experts indiquen que la capital catalana s'ha convertit en un destí predilecte d'aquests inversors que busquen cases amb un valor d'un mínim de mig milió d'euros i un màxim de 20, i que si bé abans les compres es concentraven en la part alta, ara s'han estès a altres zones més cèntriques de Barcelona com l'Eixample (on hi ha pisos modernistes que són autèntiques joies arquitectòniques) o fins i tot Ciutat Vella. No hi ha dubte que, malgrat els mals auguris, l'atractiu internacional de Barcelona continua sent innegable. Com a mostra, la sisena posició de la capital catalana en el rànquing que elabora la prestigiosa consultora Resonance, només per darrere de Londres, París, Nova York, Tòquio i Dubai.
Però aquest èxit internacional de Barcelona també té una cara B per a la ciutat on, tal com demostra l'enquesta que publica avui l'ARA, l'habitatge és una de les principals preocupacions dels ciutadans (i la primera en la meitat de districtes). L'arribada de diner forà per invertir és un dels factors que empenyen els preus a l'alça, tant de la compra com del lloguer, i que estan provocant que cada cop més famílies tinguin problemes per accedir a l'habitatge. Aquest no és un fenomen exclusiu de Barcelona ni de Catalunya, i ho demostra el fet que el govern canadenc acaba de prohibir als estrangers comprar habitatge en el seu territori com a mesura excepcional per intentar punxar la bombolla immobiliària que s'està creant.
L'enquesta també afirma que hi ha un consens generalitzat a la ciutat a favor de regular el preu dels lloguers, cosa que està pendent ara de la llei que negocien el PSOE i Unides Podem. Igualment, cal subratllar que l'única solució a llarg termini per resoldre aquest problema és la construcció d'un gran parc d'habitatge públic, que serveixi almenys perquè els joves puguin emancipar-se i per a les famílies amb pocs recursos, almenys fins que puguin passar al mercat lliure.
Si no es prenen decisions importants en aquest sentit, Barcelona corre el perill de patir el fenomen d'alguns barris de Londres, que són propietat de magnats russos o del Pròxim Orient, però que com que no hi viuen habitualment són una mena de ciutats fantasma. Si Barcelona vol mantenir precisament la personalitat que l'ha convertit en una de les ciutats més exitoses del món, primer ha d'assegurar que els seus habitants hi puguin viure.
