El canvi de rumb universitari: cal seguir fent feina

La nova llei orgànica del sistema universitari (Losu) suposa un canvi de rumb, amb més llums que ombres. Tocava una sacsejada davant l'immobilisme i els problemes enquistats. El ministre Joan Subirats ha aconseguit el consens polític suficient, amb 182 vots a favor (PSOE, UP, ERC, PNB, PDECat) i les abstencions de Junts i Bildu, a més de negociar un notable suport tècnic, tot i que lluny d'unanimitats. En tot cas, els forts recels que havia generat el seu antecessor en el càrrec, Manuel Castells, han quedat enrere. La llei, però, no serà cap panacea i deixa qüestions irresoltes. La diversitat de la realitat universitària fa difícil fer content tothom: l'harmonització a escala estatal sempre té aquests perills, que acostumen a ser especialment rellevants per al cas diferencial català. En aquest sentit, serà important que s'aprofiti l'avinentesa per tirar endavant l'adaptació de la llei catalana d'universitats abans que el desenvolupament normatiu de la Losu no tanqui escletxes en un sentit restrictiu.

Amb aquesta nova llei, que s'afegeix a la també estatal de ciència, tecnologia i innovació –aprovada el setembre passat– i a la catalana de la ciència –aprovada al desembre–, en poc temps s'ha renovat el marc organitzatiu universitari i de recerca. No s'entendria que no s'agafés la iniciativa des d'aquí per continuar la tasca. Així doncs, a l'equip del conseller Joaquim Nadal se li gira feina. La llei catalana s'haurà d'adaptar a l'estatal, fet que pot i ha de donar peu a un desenvolupament normatiu més detallat i adaptat a la realitat pròpia. A més, els estatuts de les universitats també hauran de canviar-se. Tota aquesta posada al dia, que demana mantenir oberta la via de diàleg amb el ministeri, pot ajudar en alguns dels punts que encara estan en l'aire. Hi ha marge de maniobra. De fet, la llei Subirats, amb alguns redactats volgudament imprecisos, deixa la porta oberta per reglamentar situacions específiques. Per exemple, la de les escoles d'arquitectura, que necessiten comptar amb professionals en actiu per a la docència: la limitació de l'abús dels associats, que per a la majoria és un canvi molt positiu, en aquest cas suposa un greu contratemps que cal resoldre. Un altre aspecte obert a interpretacions tècniques: finalment s'ha tirat enrere el requisit que les universitats tinguin un 51% de personal funcionari per sobre del laboral i s'ha establert només que siguin "majoria". Veurem què permet això.

Entre els canvis positius hi ha aspectes com la internacionalització, el fet que els rectors no hagin de ser necessàriament funcionaris, l'equitat de gènere als òrgans col·legiats i a les comissions d'avaluació o selecció, i els drets dels estudiants a conèixer els plans docents o a ser informats de la llengua en què s'impartirà la classe i de la modalitat (presencial, virtual o híbrida). A més, last but not least, la llei preveu un increment pressupostari per arribar a l'1% del PIB l'any 2030, que hauria de permetre avançar cap a una política de beques més ambiciosa per fer real un accés equitatiu als estudis superiors i cap a la potenciació del talent. De fet, aquest punt pressupostari és clau: fa temps que els rectors de les universitats catalans es queixen de la seva infradotació. Aquí també cal el compromís del Govern.