L'absolució de l'expresident valencià Francisco Camps en l'última causa que continuava viva contra ell simplement demostra la dificultat per condemnar penalment els responsables polítics en els casos de corrupció, però no nega, ni de bon tros, que durant el seu mandat la Generalitat Valenciana i el seu partit protagonitzessin nombrosos escàndols que, al llarg dels anys, han provocat desenes de condemnes. Això sí, cap contra qui estava al capdamunt de tota l'estructura. En realitat, de la desena de casos que esquitxaven Camps, només va arribar a seure al banc dels acusats per dos, i els dos eren molt menors en comparació amb el volum de diners irregulars que es va emportar la trama Gürtel. El primer va ser el famós cas dels vestits, en què un jurat popular el va absoldre d'un delicte de suborn per haver rebut regals de la trama. I el segon, del qual ha estat absolt aquest dimecres per l'Audiència Nacional, feia referència a un contracte a l'empresa Orange Market per organitzar l'estand del País Valencià a Fitur, pel qual se li demanava un any de presó i sis mesos d'inhabilitació. Aquest i altres contractes que finalment han prescrit van servir per pagar a la trama el prop d'un milió d'euros que el PP li devia per organitzar actes electorals. Tot i que molts testimonis van declarar que l'ordre de contractar Orange Market, l'empresa de Francisco Correa i Álvaro Pérez El Bigotes, venia de Camps, els jutges consideren que per condemnar-lo necessitaven una prova directa, escrita o gravació telefònica, que no existeix.
La qüestió és que encara que Camps hagi eludit l'acció de la justícia en el seu cas particular, ell és el principal responsable polític de tot el cas, per acció o per omissió. El cert és que mentre ell va ser president de la Generalitat Valenciana i líder del PP, van aflorar nombrosos casos de corrupció, no només l'anomenada branca valenciana del cas Gürtel. La llista és interminable: el cas Taula, el cas Emarsa, el cas Erial, el cas Cooperació, el cas Brugal... En total es calcula que hi ha hagut 135 condemnes, entre elles a una exconsellera i presidenta de les Corts com Milagrosa Martínez, que va ingressar a la presó; a l'exconseller Rafael Blasco; a l'exsecretari general del PPCV Ricardo Costa; a l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra... Alguns altres, com l'expresident de les Corts Juan Cotino o l'exalcaldessa de València Rita Barberá, van morir abans que es dictés sentència. L'expresident Eduardo Zaplana està ara en ple judici per blanqueig de capital, i un altre expresident, l'efímer José Luis Olivas, va ser condemnat per la seva gestió al capdavant de Bancaixa.
Amb aquest historial, Francisco Camps no pot presentar-se ara com una víctima, com algú impol·lut que vivia en un fangar de corrupció sense adonar-se de res. La seva obligació com a president era posar fi a la corrupció i no carregar la responsabilitat en els seus subordinats, com ha fet tots aquests anys. La seva pretensió de tornar a la política és ridícula i provoca vergonya, fins i tot dins del PP, per al qual Camps s'ha convertit ara en un problema gros.
