Calen mesures més eficaces per protegir els motoristes

Les motos són els vehicles de motor més vulnerables, a les carreteres i a les ciutats. I mentre que les morts en accidents de circulació van baixar un 13% a Catalunya l'any passat, les de motociclistes van augmentar un 20%, fins a les 53 víctimes, segons l'últim balanç de la direcció general de Trànsit. De fet, el 45% dels morts en accidents viaris durant l'any passat eren motoristes, ciclistes i vianants. Alguna cosa no es fa bé, si creixen les morts de motoristes. Per això té sentit que el ministeri de l'Interior anunciï mesures com ara obligar els que circulin per carretera a dur casc integral i guants homologats. Sense carrosseria, s'han de fer servir els elements de seguretat adequats a la velocitat i al perill que comporta cada via.

Els que duen una moto també han de tenir els coneixements i el seny adequats per fer-ho. Per això, d'entrada, també sembla lògica la intenció del ministre Fernando Grande-Marlaska d'exigir un curs obligatori als conductors de cotxe amb més de tres anys d'antiguitat que vulguin pilotar una moto de fins a 125 centímetres cúbics. Ara ho poden fer automàticament, tot i que no tenen per què tenir cap coneixement pràctic i teòric per dur un vehicle de dues rodes, que no té res a veure amb un cotxe. La pregunta que queda per resoldre és si aquest curs es farà amb sentit, si ajudarà els ciutadans a aprendre o si serà només una altra trava burocràtica, un altre filtre econòmic i de temps. Això només garantiria que hi hagués menys motoristes, però no que sabessin més què es fan. 

Ara mateix, per treure's l'A2, que permet dur motocicletes amb potència per agafar força més que 120 quilòmetres per hora, cal fer tres exàmens: un de teòric, un de circuit i un de circulació. Però cap dels dos exàmens pràctics prepara els pilots per reaccionar en situacions de risc. El de circuit està enfocat sobretot a maniobres a baixa velocitat –fins i tot a la part ràpida, els recorreguts són massa petits per fer-ho d'una altra manera– i els aspirants, més que a pilotar, aprenen a superar aquesta prova concreta. El de circulació inclou un tram per una via ràpida, però acostuma a ser breu i la major part del recorregut se centra en zones urbanes. Passar tot el procés, a més, és car i lent, sobretot a les grans ciutats, on cal esperar mesos per aconseguir data per a cada un dels exàmens pràctics. 

Si realment es volen evitar morts de motoristes caldria repensar tot el procés de formació i examen dels pilots i donar-los eines que, més que permetre'ls superar proves, els ajudin a viatjar i reaccionar amb seguretat. A més, a banda d'obligar els motoristes a prendre més mesures de protecció i a tenir més coneixements, cal actuar també amb la resta de conductors per fer-los conscients que ciclistes, vianants i motoristes són extremadament vulnerables. I, sobretot, resoldre els problemes que afavoreixen o agreugen els accidents, com la pintura relliscosa dels passos de vianants i les barreres de seguretat metàl·liques que continuen instal·lades en moltes carreteres.