Cal repensar el sector de l'automòbil

BarcelonaEls números no enganyen, i més quan parlem d'economia i de la decisió agregada de milers de consumidors. Dels 200.000 cotxes que es van matricular a Catalunya l'any 2017 hem passat a només 100.000 en cinc anys, és a dir, la meitat. Hi ha factors que expliquen la caiguda esdevinguda aquest 2022, quan s'han venut un 8% menys de vehicles que l'any anterior, com ara la crisi dels xips i semiconductors que ha impedit que es fabriquessin prou unitats per abastir el mercat. També la guerra d'Ucraïna ha afegit incertesa a la situació econòmica general i ha pogut influir en les decisions dels consumidors, que ara s'ho pensen dues vegades abans de fer una inversió important (fixem-nos, però, que aquest fenomen no ha passat amb l'immobiliari, que continua disparat). Però la indústria de l'automòbil no pot tancar els ulls a la crua realitat, i és que hi ha un corrent de fons que porta molts ciutadans, sobretot els més joves, a prescindir de tenir un vehicle de propietat.

El que potser no estava previst és que aquesta tendència s'accelerés en tan poc temps, fins al punt que el 2022 s'han venut menys cotxes que durant els anys de pandèmia, quan encara hi havia més incertesa econòmica i restriccions de moviments. Resulta paradoxal, també, que, en ple procés de transició cap a un parc mòbil més verd, hagin caigut tant les vendes, sobretot perquè, malgrat les restriccions mediambientals per entrar en ciutats com Barcelona, encara hi ha molts cotxes contaminants. Tot plegat representa un repte majúscul per a una indústria obligada a reinventar-se en un temps rècord. No només per canviar els motors de gasolina i gasoil per d'altres que funcionin amb energies verdes, amb tot el que això representa, sinó per adaptar-se als nous hàbits de consum i de mobilitat.

La proliferació d'empreses de car sharing i lloguer de cotxes, així com aplicacions per compartir vehicles, indica que el negoci de la mobilitat està virant cap a models el màxim d'adaptats a cada persona en concret. El que més preocupa als fabricants és, però, la manca d'interès dels joves urbans per tenir un cotxe propi i la propensió a pagar només per l'ús. El que abans era un element indispensable de la vida, i també un símbol d'estatus social, ha esdevingut prescindible. Les grans marques ja han entès que en el futur el que es vendrà no seran tant vehicles com hores d'ús d'aquests vehicles, una mena de packs de mobilitat en què l'usuari no s'haurà de preocupar ni del pàrquing, ni de les assegurances ni de les despeses del manteniment. A partir d'aquí han de trobar la manera per seduir els nous clients.

Això sí, aquest paradigma és més propi de les grans àrees urbanes que de les zones rurals, on el cotxe continua sent imprescindible per moure's. I que no tenir un cotxe propi no és sinònim de no usar-lo. Per això la indústria de l'automòbil ha de continuar sent una peça clau de l'economia del país a través d'una aposta decidida pel vehicle elèctric. Això sí, ha de ser ràpida per fer la doble transició ecològica i de noves formes de mobilitat en el mínim temps possible.