BarcelonaLa reforma del Codi Penal fruit d'un acord entre el PSOE i ERC per derogar el delicte de sedició ha posat en alerta entitats i col·lectius dels moviments socials perquè consideren que la nova forquilla de penes associada al tipus "desordres públics" pot suposar anar a la presó per conductes que abans no ho comportaven. I així, el que en principi és sens dubte una gran notícia –la desaparició d'un delicte decimonònic com la sedició–, amb l'impacte que això pot tenir en tots els represaliats per l'1-O, podria acabar desembocant, en virtut de la interpretació que en puguin fer alguns jutges, en un augment de penes en algun cas puntual.
Aquesta por ha crescut també amb l'experiència viscuda amb la llei del només sí és sí, que demostra que els jutges tenen un marge de discrecionalitat molt alt. Així, mentre en un lloc els togats decideixen fer una cosa (rebaixar penes a agressors sexuals), a la comunitat del costat fan la contrària i no les toquen. És cert que, en el cas dels desordres públics, la redacció que proposen PSOE i UP en el seu projecte de llei resulta globalment més garantista i redueix la pena màxima de sis a cinc anys, però hi ha dos aspectes que provoquen dubtes. El primer és la introducció, al costat de la violència, del concepte "intimidació", que substitueix el més concret "amenaces" en la redacció del delicte. Alguns experts consideren que la intimidació és una sensació massa subjectiva (recordem el cas de la secretària judicial a la seu d'Economia el 20-S) per acusar algú d'un delicte tan greu.
L'altre aspecte controvertit és que el delicte de desordres públics agreujats, és a dir, el comès "per una multitud el nombre, l'organització i el propòsit de la qual siguin idonis per afectar greument l'ordre públic", passa de tenir una forquilla d'un a sis anys de presó a una de tres a cinc anys, és a dir, baixa un any la màxima però puja dos la mínima. Això fa que, en la versió agreujada dels desordres públics, la pena sempre comporti l'entrada a la presó, ja que el mínim per evitar-la són dos anys. És evident que el PSOE ha cedit en la supressió de la sedició a canvi de poder dir que les conductes concretes de l'1-O i de les protestes postsentència queden més ben recollides al Codi Penal, però hauria de reflexionar sobre si fent uns canvis que pretenen aplacar el seu sector més jacobí (Page, Lambán, etc.) no està provocant un augment de les penes per a tota mena de protestes, per exemple les de la PAH o les protagonitzades pels sindicats en una vaga.
A més, des del punt de vista polític, el desgast principal ve per la derogació de la sedició. Per tant, corregir aquests aspectes polèmics no n'afegiria gaire més. Esperem que la feina discreta dels negociadors, tant d'ERC com dels comuns, tingui efecte i ajudi a convèncer el PSOE. També per revertir els canvis en el delicte de malversació impulsats per Mariano Rajoy el 2015, i que buscaven explícitament castigar els líders catalans. Tal com va anunciar ahir Sánchez, cal tirar endavant la reforma de la malversació tenint molt clar que no afecti corruptes ja condemnats. Cal anar desmuntant a poc a poc tot el Codi Penal ad hoc que s'ha anat construint per combatre l'independentisme i que és una injustícia i una anomalia a Europa.
