BarcelonaEl Defensor del Poble, una de les vies que el govern espanyol va oferir per aclarir l’escàndol Pegasus, ha tancat aquest dimecres la seva investigació sense resoldre cap dels interrogants que queden. Ángel Gabilondo, nomenat pel PSOE, es limita a consignar que les interlocutòries judicials que justifiquen l’espionatge a 18 independentistes catalans estan argumentades de manera satisfactòria i que, per tant, no hi ha cap irregularitat. Com a molt, s’atreveix a suggerir que la llei que regula l’aval judicial a les escoltes, que data del 2002, ha quedat desfasada i potser s’hauria d’actualitzar, ja que els mecanismes actuals d’espionatge no tenen res a veure amb els que hi havia fa 20 anys.
D’aquesta manera, dues de les vies ofertes pel govern espanyol per aclarir els fets, aquesta i la comissió de secrets oficials, s’han tancat ja amb uns resultats completament decebedors. No només no s’aclareix què passa amb la seixantena d’independentistes catalans que van ser espiats amb Pegasus segons Citizen Lab –ni què sabia el president del govern quan negociava la investidura amb un dels espiats, l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès–, sinó que no hi ha cap garantia que no es pugui intervenir telèfons pel sol fet de participar en el moviment independentista.
La decisió del Defensor del Poble coincideix amb els àudios de l’excomissari Villarejo que demostren l’existència d’una estructura política a dins de la policia que es dedicava a perseguir adversaris polítics del PP, com ara l’independentisme; a torpedinar l’actuació de la justícia per amagar els seus escàndols de corrupció, i fins i tot a perjudicar persones concretes de la societat civil catalana com l’expresident del Barça Sandro Rosell.
Precisament, aquest escàndol demostra l’existència del que s’anomena clavegueres de l’Estat i la necessitat d’abordar una veritable operació de neteja tant en els cossos de seguretat de l’Estat com en el CNI. Però el PSOE no sembla que hi tingui gaire interès i insisteix que l’anomenada policia patriòtica és cosa del passat i del PP.
Però quines garanties hi ha que no hi ha elements ideologitzats a dins del CNI o dels cossos de seguretat que actuen pel seu compte? Si alguna cosa demostren els àudios de Villarejo és que aquesta policia patriòtica no actuava en el buit, sinó que hi havia tot un entorn, format també per jutges, fiscals i mitjans de comunicació, que participaven en aquestes operacions il·legals. Seria ingenu pensar que això s’arregla amb un simple canvi de govern i, de fet, la insistència de Sánchez i Robles en defensar el CNI fa pensar que estan sotmesos al xantatge d’aquestes estructures de l’estat profund.
D’entrada, és necessari que s’aprovi una comissió d’investigació pública al Congrés sobre aquestes clavegueres de l’Estat que hauria d’incloure l’espionatge als independentistes: el legal –que continua sent un escàndol democràtic– i l’il·legal. I després cal reformar tant la llei de secrets oficials com la del CNI. Al PSOE se li gira feina en la recta final de la legislatura. Però és l’únic camí transitable si vol mantenir la majoria de la investidura.
