L'accés a l'habitatge és el gran forat negre de la nostra vida col·lectiva. És el que genera més desigualtat i precarietat. Els preus de compra i lloguer fa temps que estan disparats i no deixen de pujar. Suposa un llast massa onerós per a moltes famílies i, en especial, per a molts joves, als quals els impedeix tenir un projecte de vida autònom. Hi ha força zones urbanes on el preu mitjà de l'habitatge és superior al salari mitjà, cosa que ja es veu que fa literalment impossible una vida digna.
Aquest és el context que ha portat el govern espanyol a aprovar l'índex per controlar el preu dels lloguers, publicat aquest dimarts i que entrarà en vigor d'aquí a dues setmanes. Es tracta d'una mesura llargament esperada que, tanmateix, caldrà veure quin efecte real té sobre els preus, i que s'afegeix a normatives prèvies que han anat també en la línia de frenar l'escalada d'encariment: la llei d'habitatge de l'Estat ja va limitar l'actualització anual del preu a un 3% per al 2024 –el 2023 havia sigut del 2% per via de decret–. A partir del 2025 està pendent de definir un nou índex que substitueixi la inflació, indicador al qual estava subjecta l'actualització anual.
El nou índex ara aprovat fixa uns mínims i màxims de preus de lloguer per a tots els habitatges, de manera que qualsevol ciutadà, sigui propietari o llogater, podrà saber què recomana l'administració. Hi haurà, per tant, preus de referència. Uns preus que en les zones tensionades, que a Catalunya afecten, tal com ha definit la Generalitat, 140 municipis, seran de compliment obligatori per als pisos que siguin propietat de grans tenidors (els que tenen més de 5 habitatges) o per a aquells pisos que surtin al mercat de nou després d'haver-ne restat fora almenys cinc anys.
En conjunt, segons el govern català, aquesta afectació obligatòria recaurà sobre 40.000 habitatges, els quals estaran forçats a aplicar la rebaixa en funció de l'índex. Més enllà d'això, en general l'índex donarà més base als llogaters per frenar les pujades abusives i especulatives que s'han anat normalitzant els últims anys. Si s'aconsegueix amortir la pujada, ja serà molt. Resulta més difícil pensar que hi haurà una baixada dels preus mitjans. A l'altre costat de la balança, el perill és que es produeixi un fre a la incorporació de nous immobles al mercat o el trasllat del lloguer tradicional al turístic o al de temporada, que de fet ja s'està donant.
La regulació aprovada pel Parlament de Catalunya el 2020 era més ambiciosa, però només va estar vigent un any, fins que el març del 2022 va ser anul·lada parcialment pel Tribunal Constitucional. Preveia congelar i rebaixar els lloguers en els municipis que havien patit un augment dels preus superior al 20% entre els anys 2014 i 2019, inclosos a l'àrea metropolitana de Barcelona o amb una població superior als 20.000 habitants. Des de l'anul·lació, els preus es van tornar a disparar.
L'índex ha de ser benvingut com un primer pas que s'haurà d'anar actualitzant, corregint o ampliant en funció de com evolucioni el mercat, que necessàriament ha de ser regulat si volem garantir a tothom el dret a l'habitatge.
