La condemna de 10 anys i mig de presó a l'expresident valencià Eduardo Zaplana per haver cobrat comissions a canvi de l'adjudicació de les ITV l'any 1997 és tota una fita en la lluita contra la corrupció al País Valencià i també representa la caiguda del seu principal símbol. L'anomenat cas Erial és important perquè fa referència a casos de corrupció que es van produir a l'inici del seu mandat com a president valencià (1995-2002), cosa que demostra que tota la seva carrera política va estar presidida per l'afany de "fer-se ric", tal com va confessar ell mateix en les escoltes del cas Naseiro a principis dels 90.
Evidentment, la manera de fer de Zaplana va impregnar tot el seu govern i també tot el partit, que a partir del 2011, amb la dimissió de Francisco Camps, va viure tot un esclat de casos de corrupció que encara avui segueixen el seu curs als jutjats. Es calcula que en els darrers anys hi ha hagut 150 condemnes a membres del PP valencià, una taca que va provocar que el 2015 la dreta fos desallotjada del poder a la Generalitat i els principals ajuntaments. La memòria, però, és curta, i el PP torna a ostentar el poder des del 2023, en molts llocs amb aliances amb Vox. Precisament, l'actual president, Carlos Mazón, és un alumne avantatjat de Zaplana, que el va nomenar president de l'Institut Valencià de la Joventut el mateix 1995.
La condemna de l'Audiència de València afecta els nebots d'un altre factòtum de la corrupció al País Valencià, Juan Cotino, que va morir durant la instrucció i que a sobre havia sigut director general de la Policia. La pena de presó encara podria haver sigut més alta si s'haguessin provat altres casos inclosos en la causa, com les comissions del pla eòlic aprovat el 2003. En tot cas, queda clar que la visió de la política que tenien Zaplana i bona part dels dirigents del PP valencià era bàsicament depredadora dels recursos públics. Molts dels escàndols d'aquella època tenen una cosa en comú: es tractava d'afavorir empresaris afins a canvi de diners que després s'amagaven a l'estranger: en el cas de Zaplana, que haurà de pagar una multa de 25 milions, a Luxemburg.
El problema és que no hi ha cap garantia que aquestes pràctiques hagin estat desterrades de la vida pública, ni al País Valencià ni enlloc. L'anomenat cas Koldo, que afecta el PSOE, n'és una prova. Però el que és evident és que el PP no està per donar lliçons a ningú. Recordem que després de ser president de la Generalitat Valenciana Zaplana va ser ministre de Treball i portaveu del govern d'Aznar, des del qual va protagonitzar un paper galdós intentant atribuir a ETA els atemptats de l'11-M. Després encara va ser portaveu de la bancada popular fins al 2008, any en què deixa la política i passa a treballar a Telefónica. La seva condemna, tot i ser inferior a la de Luis Bárcenas (29 anys), marca una mena de final d'època. Una en què els capitostos del PP es creien intocables.
