La qualitat d'una democràcia es mesura pel respecte a les minories. La majoria mana, però no ho pot fer passant per damunt de les minories. Doncs bé, en l'educació, el respecte a la minoria, és a dir, als alumnes que no s'ajusten als estàndards, també és crucial. I l'abordatge d'això inclou tota la comunitat escolar, començant per la relació entre els mateixos nois i noies i seguint per l'actuació dels educadors i els professionals de suport, a més de les famílies. De la mateixa manera que la pluralitat de les societats modernes ha complicat la governança en les democràcies liberals, també avui és més difícil la tasca educativa atesa la gran diversitat d'alumnat: d'origen, de cultura, de llengua, de nivell socioeconòmic, de referents i de salut física o psicològica, incloses discapacitats.
L'escola inclusiva, és a dir, l'escola que vol atendre tothom i integrar diferències molt grans, reclama esforç i recursos. La solució no pot ser abaixar el llistó per a tothom, renunciar a l'excel·lència. El valor d'assumir la convivència en la diferència, de socialitzar en la barreja, ha de fer-se compatible amb l'ambició en els coneixements. Igualar a la baixa no pot ser el camí. Però tal com mostren les dades, no és fàcil.
Quines dades? En els últims tres cursos, la Unitat de Suport a l'Alumnat en situació de Violència (USAV) del departament d'Educació ha atès 2.206 presumptes assetjaments a l'escola. En aquest període, el nombre de casos atesos s'ha disparat un 200%, cosa que té una doble lectura: o bé hi ha un increment efectiu o bé hi ha més sensibilitat i, per tant, el que creixen són les denúncies. En qualsevol cas, el problema és ben real. I cal abordar-lo. L'escola inclusiva, que posa de costat infants i adolescents amb capacitats i situacions a vegades ben distants, té la virtut d'acostumar-los a tots a acceptar-se tal com són, a col·laborar entre ells, a ajudar-se. Quan la reacció és precisament la contrària –assenyalar, marginar, estigmatitzar–, vol dir que no ho estem fent bé. La responsabilitat primera recau en els que exerceixen bullying, però també és feina de mestres i famílies no permetre que aquestes actituds proliferin. No s'hi val a mirar cap a un altre cantó, com sovint passa entre els companys, però també a la llar. D'aquí la campanya contra aquest tipus de violència psicològica que el Govern ha engegat, adreçada tant als alumnes com als pares. També s'ha creat la web assetjamentescolar.gencat.cat.
La publicació d'aquestes dades ha coincidit amb unes altres que incideixen també en la importància d'atendre bé la diferència. Segons l'informe FARSO d'abast espanyol de l'Hospital Sant Joan de Déu, entre el 5% i el 15% dels alumnes pateixen dislèxia, dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) o autisme. I el sistema educatiu no està preparat per fer-hi front de manera adequada. Més hores de son, més activitat física regular i una bona alimentació són claus per a la prevenció. Però falten, a més, professionals formats i adaptats a aquesta nova, creixent i complicada realitat, la qual sens dubte té a veure amb les altes taxes de fracàs escolar i amb el també elevat nivell de frustració i derrotisme entre els docents i els estudiants que acabem abandonant.
