Duríssima bufetada judicial a Boris Johnson

Gina Miller, empresària i activista contra el Brexit, a la seva arribada aquest matí de dimarts a la seu del Tribunal Suprem britànic, al centre de Londres / OLGA AKNEM / AFP
24/09/2019
2 min

BarcelonaNo a tot arreu s'imposa el populisme, o l'autoritarisme, o el nacionalisme, o la impúdica raó d'estat, o la manca de tradició democràtica, o... Hi ha països on no és tan fàcil convertir l'estat de dret en una joguina al servei dels propis interessos polítics. Això és el que havia intentat el 'premier' Boris Johnson, i li ha sortit el tret per la culata. El Tribunal Suprem del Regne Unit, a demanda d'una ciutadana particular –l'empresària Gina Miller–, ha declarat per unanimitat "il·legal, nul·la i sense efecte" la suspensió del Parlament i ha instat a reobrir-lo immediatament, cosa que es produirà aquest mateix dimecres, com ja ha anunciat l'emblemàtic John Bercow, 'speaker' de la Cambra dels Comuns. La jugada de Johnson per tenir mans lliures amb l'objectiu de tirar endavant el Brexit dur queda, doncs, avortada.

El cop judicial al líder 'brexiter' 'tory' és històric i demolidor per a Johnson. A la pràctica, suposa que de moment Westminster –és a dir, els representants elegits per la ciutadania– torna a tenir l'última paraula sobre la sortida o la permanència a la Unió Europea. "És impossible que puguem concloure a partir de les evidències que hi havia alguna raó, i encara menys una bona raó, per aconsellar a Sa Majestat suspendre el Parlament durant cinc setmanes", ha dit el Suprem. La justícia britànica ha demostrat la seva independència de criteri, un criteri que, fent gala de la més sòlida tradició parlamentarista del món, ha deixat en evidència un poder executiu que, de la mà del populista Johnson, s'havia clarament ultrapassat en les seves atribucions.

La decisió del màxim tribunal britànic, creat el 2005 i que ha anat adquirint un rol de control constitucional en un país sense Constitució, deixa clar, per si el primer ministre havia cregut que podia anar a la seva, que la democràcia britànica no és presidencialista, sinó parlamentarista. És un règim on des de fa segles regeix l'equilibri de poders, el pactisme. El govern no pot tirar pel dret. Però Johnson, a qui ahir l'oposició en bloc –laboristes, liberals, escocesos, verds i gal·lesos– va demanar la dimissió, tot i acatar la sentència, embalat i irreflexiu com sempre, pretén reincidir en la seva estratègia. Pensa reobrir la batalla. El Regne Unit segueix immers en la seva pitjor crisi política contemporània. Aquest octubre, amb la data límit del dia 31 per arribar a un acord per al Brexit, promet emocions fortes: l'escenari torna a estar del tot obert. Tot és possible. I els factors que estan en joc són la capacitat de resistència, i la tossuderia, d'un Johnson debilitat; la paciència de Brussel·les davant el caos britànic, i com evoluciona i es mou l'opinió pública i la societat civil, que com s'ha vist amb aquesta demanda resolta pel Suprem, també té un rol decisiu.

I segurament, en termes britànics, més enllà dels efectes que pugui tenir sobre la batalla del Brexit, el pitjor de la relliscada de Boris Johnson és haver deixat en evidència la monarquia. Pecat de lesa majestat.

stats