BarcelonaEl primer any de la Gran Bretanya fora de la Unió Europea ha estat marcat, com a la resta del planeta, per la pandèmia. L'impacte del coronavirus fa difícil discernir quina part de la crisi econòmica es deu al covid-19 en si i quina als efectes del Brexit, però ja comença a haver-hi indicadors que la sortida de la UE no està sent un bon negoci per als britànics, almenys en una primera fase. Se sumen problemes d'abastiment, de falta de mà d'obra i l'encariment de les exportacions de productes europeus, que ara necessiten certificats i tràmits que abans eren innecessaris.
Aquesta burocràcia afegida fa que el que abans es feia de manera automàtica ara trigui dos o tres dies, afectant especialment els productes frescos. Un exemple clar de sector perjudicat pel Brexit és el de la flor, que ve majoritàriament dels Països Baixos, tal com expliquem avui en un extens reportatge del nostre corresponsal Quim Aranda. Però és que fins i tot les flors que es cultiven al Regne Unit, en especial els narcisos, corren perill per manca de treballadors que les recol·lectin, ja que abans era una feina que feien immigrants de l'Europa de l'Est, bàsicament. Aquest és, però, només un exemple, ja que projeccions de think tanks i fins i tot l'Oficina de Responsabilitat Pressupostària atribueixen més impacte al Brexit que a la pandèmia en els números de l'economia. I fins i tot s'hauria registrat una minva del comerç de mercaderies que contradiria els arguments dels brexiters. El mateix govern de Boris Johnson ha admès que hi hauria dificultats en una primera fase, una cosa que mai van mencionar en la campanya del referèndum.
Les dificultats britàniques coincideixen amb el vintè aniversari de l'euro, una moneda que va estar en l'ull de l'huracà durant la crisi del 2008 i que té evidents desavantatges respecte a altres divises com el dòlar o la lliura esterlina, com ara la manca d'una política fiscal comuna, però que ha aconseguit consolidar-se i oferir un marc monetari estable per a la UE. El gir d'Alemanya amb la pandèmia i la posada en marxa d'un ambiciós pla de reconstrucció econòmica, l'exercici de solidaritat europea més important de la història, han insuflat optimisme a la Unió Europea. També cal remarcar l'èxit del pla de compres de vacunes europeu, que si bé en un principi va ser criticat per la seva lentitud, en comparació per exemple amb el de la Gran Bretanya, a la llarga ha sigut un èxit que ha reforçat la imatge de la UE al món.
És evident que encara no sabem quins efectes tindrà el Brexit a llarg termini ni si la UE aconseguirà superar la crisi del covid amb el seu pla de reconstrucció, però a inicis del 2022 no hi ha dubte que hi ha motius per pensar que sí, que el projecte que van iniciar els pares fundadors (De Gasperi, Adenauer, Schuman i Monnet) després de la Segona Guerra Mundial acabarà reeixint i configurant el principal pol de prosperitat, equitat i democràcia del planeta.
