En un context en què no és habitual que hi hagi bones notícies per a la llengua catalana, i amb núvols de tempesta sobre la situació econòmica, la dada que les vendes de llibres en català han augmentat un 12% respecte a l'any passat representa un baló d'oxigen per al sector i una injecció d'optimisme general per al país. I és que globalment el sector editorial ha crescut un 3,5%, i això demostra que molts es van precipitar a l'hora d'anunciar la mort del llibre. Aquest format de lectura en paper, que va fer el gran salt arran de la invenció de la impremta per part de Johannes Gutenberg fa més de cinc segles, és encara avui el preferit per la ciutadania, i representa el 93% del negoci enfront del 7% dels llibres digitals i els audiollibres. I com que el llibre es resisteix a desaparèixer, la literatura i la indústria editorial mantenen el pols, malgrat els problemes d'algunes empreses insígnies del sector.
Però potser la dada més interessant que ha donat el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis, és que a Catalunya, en contra del que és la tendència dominant a Occident, un 60% de les vendes es produeixen encara en llibreries de proximitat i no en grans cadenes. Aquesta capil·laritat de les llibreries, que representen tota una infraestructura cultural repartida pel territori, és un dels actius més importants amb què compta la cultura catalana. Per fer-se'n una idea, a Madrid les vendes en llibreries no arriben al 40%, i al món anglosaxó la xifra és del 10%. No només ens agrada el paper, doncs, sinó que a més el consumidor confia en els llibreters com a prescriptors. L'eclosió de noves llibreries a Catalunya els últims anys no és aliena a aquesta tendència, així com tampoc l'aparició d'aventures editorials amb segell d'autor que fan que cada cop hi hagi menys buits en el catàleg de literatura traduïda al català, a més de donar oportunitats a nous valors de l'escena literària.
Aquest èxit és producte, segons Tixis, del fantàstic rendiment de la diada de Sant Jordi, dia en què la meitat dels llibres que es venen són en català, quan la resta de l'any no arriben al 30%, i també de la Setmana del Llibre en Català, que s'ha convertit en una cita ineludible per al lector. Tot i això, no tot són bones notícies per al futur. A l'escola salten les alarmes pels dèficits de comprensió lectora, cosa que compromet el recanvi generacional de lectors i hauria de ser motiu de preocupació per a les autoritats. L'experiència mostra que, quan s'ofereix un ventall ampli de possibilitats de qualitat, el públic respon. I el món del llibre ha demostrat que sap adaptar-se amb rapidesa i agilitat a les noves tendències i gustos, gairebé en temps real, com segurament cap altre sector és capaç de fer.
Aquestes dades, doncs, han d'esperonar el sector per continuar apostant pel llibre en català i l'administració per convertir la lectura en la pedra angular del sistema educatiu. Davant dels missatges apocalíptics, la millor resposta sempre seran les xifres. I aquestes són positives.
