En 34 centres de recerca de tot el món han començat els assaigs en humans de la vacuna BNT116 de BioNTech, ideada per combatre el càncer de pulmó més habitual, el de cèl·lules no petites. D'entrada, n'avaluen l'eficàcia contra els tumors i la toxicitat –els possibles afectes adversos–. Entre aquests centres hi ha els hospitals Vall d'Hebron i Germans Trias i Pujol. El càncer de pulmó és el tumor més freqüent i el que més mata. L'any passat se'n van diagnosticar 4.984 casos a Catalunya i 3.471 afectats van morir.
Més d'un centenar de pacients en diferents fases de la malaltia han acceptat participar en les proves. Si la vacuna funciona, se'n beneficiaran, però sobretot, funcioni o no, ajudaran els futurs afectats per càncer de pulmó. Sense la seva valentia i la d'altra gent com ells la recerca mèdica no podria avançar de la manera que ho fa. A més de la vacuna, rebran immunoteràpia, perquè s'estudia l'efecte combinat dels dos tractaments. L'investigador que lidera la recerca a Catalunya, Enric Carcereny, de l'Institut Català d'Oncologia, assegura que la immunoteràpia ha estat una "revolució", perquè ha permès que millori molt la supervivència dels afectats.
L'estudi de la vacuna contra el càncer de pulmó tot just comença i encara falten entre cinc i deu anys perquè aquest fàrmac estigui a disposició de tota la ciutadania. La BNT116 prepara el sistema immunitari de l'afectat perquè detecti les cèl·lules canceroses i les combati. Així, s'aprofita la capacitat immunitària dels malalts i es respecten més les cèl·lules sanes que amb tractaments com la quimioteràpia. I tot això, a partir de la mateixa tecnologia que es va fer servir en les vacunes contra la covid-19, la de l'ARN missatger.
És una bona notícia per a l'Hospital Vall d'Hebron i l'Hospital Germans Trias i Pujol. Perquè aquests centres ajuden en la lluita contra el càncer més comú, però també perquè demostra la capacitat dels centres de recerca mèdica catalans. A Catalunya hi ha investigadors que fan una feina excel·lent, i s'ha de posar en valor i potenciar-la.
També és una bona notícia que, malgrat la tragèdia que va comportar la lluita contra el SARS-CoV-2, la recerca mèdica que va desenvolupar les vacunes que ens van ajudar a superar la pandèmia serveixi ara per combatre més malalties i per continuar avançant. Malgrat els negacionistes i els antivacunes que no van confiar en els científics, la realitat és tossuda: la tecnologia de l'ARN missatger no només va ser una eina imprescindible contra la covid, sinó que ara ens està ajudant a lluitar contra el càncer i altres malalties.
Les vacunes d'ARN missatger es van començar a assajar contra el càncer fa una dècada, però el coronavirus en va accelerar el desenvolupament i l'aplicació. Aquest esperançador assaig és una derrota més de la desinformació conspiranoica. Un altre esforç científic que demostra la potència de la investigació mèdica i la col·laboració per davant de la por i el negacionisme.
