Ni Pere Aragonès (ERC) ni Salvador Illa (PSC) van renunciar aquest dijous als seus posicionaments polítics, però el bon to de l'intercanvi que van mantenir en el debat d'investidura és un indici que realment a partir d'avui es pot obrir una nova etapa política a Catalunya. Evidentment, el conflicte polític amb l'Estat continua ben viu i res fa pensar en una solució a curt termini, però almenys sembla que el Parlament pot deixar enrere la crispació i la demagògia que Ciutadans va imposar durant els seus cinc anys amb Inés Arrimadas com a cap de l'oposició. Salvador Illa va deixar clar que no comparteix el projecte independentista i que s'hi oposarà fermament, però també va oferir a Aragonès col·laboració en aspectes clau com la lluita contra la pandèmia i els fons europeus.
És cert que només són paraules, però el futur president faria bé de prendre-li la paraula a Illa i involucrar-lo en la recerca d'una gestió eficient. Això tindria, almenys, dos avantatges immediats: d'una banda, ajudaria a rebaixar la tensió i a demostrar que, en contra del que pretenia Cs, a Catalunya no hi ha dues comunitats enfrontades i incapaces de col·laborar entre si, sinó que des del respecte i la lleialtat es pot fer pinya en aspectes concrets per defensar els interessos del conjunt del país. Perquè com va dir Aragonès, "els que avui rebutgen la República Catalana han de saber que la República Catalana mai els rebutjarà a ells". El segon avantatge és que, com ja va passar amb els tripartits, involucrar els socialistes davant de l'Estat els pot crear més d'una contradicció.
El futur Govern no ha de tenir por de sumar, ans al contrari, perquè del que es tracta és de reforçar la posició negociadora de la Generalitat en tots els fòrums on hi hagi recursos en joc, sigui a Madrid o a Brussel·les. De la mateixa manera que l'èxit de la taula de diàleg dependrà en bona mesura del suport social i polític que tinguin les propostes que defensi el Govern. En aquest sentit, la idea expressada per Aragonès de buscar grans consensos a través dels Pactes Nacionals és una bona estratègia, tant per assolir els objectius com per recosir la societat. I el referèndum és, encara avui, el que més uneix els catalans.
En tot cas, el més urgent és que el Govern es posi a treballar immediatament en la reconstrucció econòmica del país, i per això caldrà alinear en la gestió tots els actors del país: sector públic i privat, sindicats i patronals, Govern i oposició. En el cas del Govern serà clau la figura del futur conseller o consellera d'Economia, després de la sorprenent renúncia d'Elsa Artadi a ocupar el càrrec. Tradicionalment, el departament d'Economia sempre ha estat ocupat per una persona de nivell, algú que, amb un perfil més o menys acadèmic, o més o menys polític, acabava sent un puntal de l'executiu, una referència inexcusable. I en la legislatura que ara s'obre, amb el gran repte dels fons europeus, encara serà més així. La responsabilitat ara de Junts és que els equilibris interns o qualsevol altra consideració no passin per davant del valor intrínsec de la persona triada, que tindrà en les seves mans la responsabilitat pressupostària i l'impuls dels fons europeus que haurien d'ajudar a transformar l'economia.
