Els bombers voluntaris, un cos imprescindible
La tradició dels bombers voluntaris es remunta al segle XIX i existeix a tot Europa. Hi ha països, com Alemanya o França, on representen respectivament el 97% i el 79% del total dels bombers. A Catalunya, la majoria d'associacions de bombers voluntaris van sorgir fa quatre dècades. Actualment, del total de 145 parcs, 71 són professionals i 74 voluntaris, aquests últims amb més de 1.700 integrants. L'accés al voluntariat no és lliure, sinó que està regulat per l'administració i implica una selecció i formació a través de proves d'accés. Actualment, hi ha en curs una convocatòria de 300 places.
Sense la seva contribució, seria impossible fer una bona cobertura del perill d'incendi a tot el territori, en especial a les zones més despoblades, on un parc professional té poc sentit, ja que la major part de l'any estaria inactiu. Els bombers voluntaris no són funcionaris ni personal laboral, però tampoc estrictament només voluntaris. Reben algunes retribucions menors: bàsicament, per les despeses generades per l’assistència a sinistres o per assistència a les pràctiques o cursos. No cobren, en canvi, per les hores que passen en un parc esperant que passi alguna cosa. La seva tasca, doncs, és molt vocacional i alhora és imprescindible. El Govern els dota d'equipament.
Atès el rol essencial que han adquirit, els diferents col·lectius de voluntaris cada cop pressionen més perquè se'ls millorin les condicions. Fa temps que hi ha una negociació en curs, fins ara sense un acord. És un col·lectiu heterogeni, en bona part assembleari, amb una part dels seus membres que en el cas més exigent aspiren a convertir-se en funcionaris o en contractats laborals. La majoria no aspiren a aquest estatus, però sí a un canvi substancial. En tot cas, la diversitat de les demandes i les veus del col·lectiu fa que l'aturada d'aquests dies només afecti una part petita dels parcs. I, tanmateix, en plena campanya d'estiu, és un problema rellevant.
En conjunt, entre la població hi ha un gran desconeixement de l'existència de bombers voluntaris. Sens dubte, caldria incidir en aquest punt amb campanyes públiques de reconeixement. La seva tasca és essencial i molt meritòria. Com en el cas dels bombers professionals, a vegades la seva vida corre perill. En aquest sentit, la seva cobertura en cas de baixa laboral o de jubilació és molt feble: l'última proposta de millora no ha estat acceptada per l'organisme que millor els agrupa, el Consell de Bombers Voluntaris. La condició jurídica de voluntaris no fa fàcil trobar fórmules. També hi ha sobre la taula la possibilitat de retribuir-los amb una quota fixa.
Sigui com sigui, urgeix trobar una sortida a tot aquest col·lectiu que inclogui el seu reconeixement públic, una millora econòmica que en garanteixi la continuïtat i professionalitat, un millor suport de les tasques de gestió administrativa i més integració i coordinació amb el cos professional de Bombers. Fa molt de temps que aquesta insatisfacció dels bombers voluntaris s'arrossega. Cal trobar-los un millor encaix.
