Els bombers mereixen la nostra màxima col·laboració

Dotze anys després del tràgic incendi d'Horta de Sant Joan del juliol del 2009, en què van morir cinc bombers de la Generalitat i un va quedar ferit greu, s'ha donat a conèixer l'acord pel qual els dos piròmans, que van passar escassament un mes i mig a la presó al ser detinguts uns mesos després dels fets, només han estat condemnats a quatre anys de presó, acceptats per tal d'esquivar el judici. També hauran de pagar una indemnització de 9 milions als familiars de les víctimes. Els dos culpables, Antonio Paz i Lorenzo Forner, antics aspirants a bomber que havien treballat fent tasques de neteja del bosc per a la Generalitat, han reconegut l'autoria del foc: se'ls van trobar fotos al mòbil en què se'ls veia al lloc amb arbres ja cremant i una columna de fum.

Cal recordar que aquell tràgic incendi va generar una enorme polèmica social, tècnica i política sobre la gestió del foc per part dels bombers i sobre el seu l'origen. Els comandaments de l'operatiu van ser durament assenyalats mentre els causants quedaven en un segon terme. L'Audiència de Tarragona, però, finalment va exculpar els responsables del cos. I ara, amb un retard de més d'una dècada, arriba un acte de justícia que als familiars, amb raó, els sembla benèvol. La decisió, a més, es coneix en un moment de forta consciència ciutadana sobre la tasca sovint heroica i en tot cas entregada, i sempre requeridora d'un elevat nivell tècnic, dels cossos de bombers, tal com s'ha vist en els recents incendis del Baix Llobregat (Castellví de Rosanes i Martorell) i l'Alt Empordà (cap de Creus). En tots dos casos s'han evitat mals majors i s'ha aconseguit acotar el perímetre del foc.

És important aquesta consideració pels bombers, i també pels membres de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). El cas d'Horta de Sant Joan, dolorós pel que va suposar i per com s'ha tancat, demostra tanmateix com s'ha avançat en aquest terreny. Avui dia els cossos especialitzats en la prevenció i extinció d'incendis s'han guanyat per mèrits propis el respecte de la població. La seva tasca rarament es posa en dubte, més aviat al contrari. Però encara fora millor que aquest respecte i admiració en els moments de perill anessin acompanyats també d'una cura permanent del bosc i el paisatge per part de la ciutadania. Actuacions estúpides, letals i tràgiques com les dels dos condemnats pel cas d'Horta per fortuna cada cop són més excepcionals, però en canvi persisteixen les imprudències, com les que haurien causat els focs d'aquest mes. Queda, doncs, molta pedagogia per fer.

En temps de canvi climàtic, no es pot abaixar gens la guàrdia. La lluita contra els incendis ha d'entendre's com una tasca social, de tots. No s'hi val a confiar només en els professionals, que en última instància, quan ja s'ha declarat el foc, tan sols poden minimitzar els danys. Danys que sens dubte són naturals, però també econòmics: al capdavall, el paisatge és un bé tangible col·lectiu. Així doncs, màxim respecte per la tasca dels bombers i consciència cívica i ambiental han de formar un binomi indestriable si volem mantenir sa i segur el nostre entorn natural. Perquè l'estiu tot just acaba de començar.