BarcelonaEl català està en una situació francament difícil. Així ho demostren els principals indicadors i és fàcilment detectable si es té una mínima sensibilitat. Hi ha molts factors que influeixen en aquesta debilitació constant de la llengua, però un de no menor és la poca presència del català en les grans plataformes de continguts en streaming com ara Netflix o HBO. Per això era tan important assegurar una presència mínima de la llengua catalana en aquestes plataformes a través de la llei audiovisual, i per això l'acord d'ERC amb el govern espanyol per fixar un mínim del 6% per a les llengües cooficials era perfectament raonable i també donava una mica d'oxigen al sector audiovisual català.
Però aquest dimarts el govern espanyol va aigualir la proposta afirmant que les quotes no eren aplicables a les plataformes que no tenen la seu a Espanya, és a dir, les principals que tots coneixem i que tenen la majoria del pastís del mercat. Aquest aclariment es va fer una setmana després de l'aprovació dels pressupostos, i per això tot plegat semblava una maniobra bruta on no quedava tampoc clar quin paper havia jugat ERC, ja que els republicans van trigar molt ahir a reaccionar després que en la nota que van distribuir amb l'acord de pressupostos s'esmentés explícitament Netflix.
El cas és que ERC ha acabat fent l'únic que podia fer, i és tornar a condicionar el seu vot als pressupostos al Senat i també el seu vot al projecte de llei al fet que es compleixi el requisit que les quotes s'apliquen a les plataformes que emeten a Espanya i no només a les que hi tenen la seu. Sembla, a més, que hi ha precedents europeus que permetrien obligar aquestes companyies a complir quotes lingüístiques i altres tipus d'obligacions. No pot ser que, un cop més, les grans companyies trobin la manera de saltar-se el deure de respectar la pluralitat lingüística i cultural, no ja l'espanyola, sinó fins i tot l'europea.
El PSOE i la vicepresidenta, Nadia Calviño, mai han vist bé la idea de posar condicions a les grans plataformes perquè pretenen que s'acabin instal·lant en territori espanyol. Aquest és un objectiu molt lloable, però en cap cas ha d'anar en contra de la diversitat lingüística. L'experiència ensenya que només per la via dels incentius és molt difícil que acabin invertint en produccions en català, gallec o basc. Cal que hi hagi una mínima obligació, i el 6% no sembla tampoc una fita irrealitzable. És una demanda de mínims.
La llei l'ha negociat ERC però la defensa del català ha de ser una posició de país, sigui a l'audiovisual o a l'escola. Els republicans haurien d'intentar construir un consens amb la resta de forces catalanistes, fins i tot amb el PSC, per fer pinya al Congrés i trobar la manera de blindar tant la immersió com les quotes a l'audiovisual. El president, Pere Aragonès, ha expressat la intenció de posar en marxa un Pacte Nacional per la Llengua que reculli aquest gran consens de país. La primera pedra d'aquest pacte hauria de ser, però, revertir la situació creada amb la llei audiovisual.
