Biden i Putin inicien el seu particular desgel
Feia molt de temps que no es recordava una cimera entre els presidents dels Estats Units i de Rússia precedida de tanta tensió entre els dos mandataris. Recordem que Joe Biden va qualificar Vladímir Putin d'"assassí" el passat mes de març arran del cas Navalni, i tots dos països van cridar a consultes els respectius ambaixadors. I no feia ni 24 hores que l'OTAN havia qualificat Rússia d'"amenaça". Amb aquests antecedents, hi havia molta expectació per la trobada dels dos presidents a Ginebra d'aquest dimecres, i el cert és que no ha decebut. Tots dos han fet un exercici de pragmatisme i han decidit donar-se un marge per reconduir les seves relacions bilaterals, i demostren que els aparells diplomàtics de les dues potències saben molt bé que no tenen res a guanyar amb la crisi.
Putin ha qualificat la trobada de "pragmàtica" i "constructiva", mentre que Biden ha estat fins i tot més optimista i ha afirmat que "hi ha una perspectiva genuïna per a una millora significativa de les relacions entre els Estats Units i Rússia". De fet, al llarg de les tres hores i mitja que ha durat la cimera, els dos països han avançat en qüestions com la desnuclearització dels respectius arsenals. En un comunicat conjunt els dos líders afirmen que han pactat "reafirmar el principi que una guerra nuclear no es pot guanyar i no s'ha de combatre mai". A més a més, han anunciat que posaran en marxa un "diàleg d'estabilitat estratègica" per fixar "les bases per al futur control d'armes i les mesures de reducció de riscos". La decisió més important, però, és el retorn dels ambaixadors a les capitals respectives, un pas que a la pràctica significa la normalització de les relacions diplomàtiques.
Tot això, però, sense que Biden hagi renunciat a la crítica del règim rus i a advertir el Kremlin que la mort de l'opositor Aleksei Navalni, actualment empresonat a Rússia, tindria "conseqüències devastadores" per a Rússia, però sense concretar quines serien. El president nord-americà, doncs, ha decidit fer servir l'estratègia del bastó i la pastanaga amb Putin, marcant una diferència notable amb el seu antecessor, Donald Trump, que sempre va evitar molestar el líder rus. D'alguna manera, la relació amb Rússia (i també amb la Xina) és la prova de foc de la nova estratègia de relacions internacionals que vol impulsar la nova administració nord-americana, basada en el multilateralisme i la defensa dels valors occidentals. Per això, Biden posa tant d'èmfasi en reconstruir l'aliança amb la Unió Europea, ja que per a aquesta batalla necessita aliats en el concert internacional.
De moment, Biden ha aconseguit que Putin hagi abaixat el to i accepti ser fins i tot amonestat en públic. El president rus, gat vell, també sap molt bé fins on pot arribar en la seva estratègia de la tensió i quan li convé plegar veles. A canvi obté una fotografia que situa Rússia en el centre del tauler mundial. Ara caldrà veure si el tímid desgel vist a Ginebra té continuïtat i si Biden aconsegueix que el règim rus no continuï lliscant pel pendent de l'autoritarisme. El que passi amb Navalni serà, en aquest sentit, la clau de volta.
