El president de Junts, Carles Puigdemont, va fer dilluns balanç del compliment dels acords amb el PSOE i, entre altres coses, va criticar que el govern espanyol no havia fet prou per defensar l'oficialitat del català a Europa. Precisament, el diari ARA ha pogut saber que el mateix dia que Puigdemont feia la seva compareixença a Brussel·les, aquest dilluns, l'Advocacia de l'Estat remetia a la secretaria d'estat per a la Unió Europea un informe jurídic on es defensa que el Regne d'Espanya pot arribar a un acord administratiu amb el Parlament Europeu per tal que es puguin utilitzar amb normalitat les llengües oficials espanyoles distintes del castellà, és a dir, el català, el gallec i el basc. Aquest informe se suma a un altre, emès el novembre de l'any passat, en què l'Advocacia de l'Estat defensa que és possible modificar el reglament que fixa el règim lingüístic de les institucions de la Unió Europea per incloure-hi el català, el gallec i el basc sense necessitat de modificar els Tractats, cosa que ho complicaria molt més.
Aquests informes són l'arsenal jurídic que el govern espanyol ha de fer servir a Europa per convèncer la resta de socis, i demostra que, com sempre passa en el món del dret, tot depèn bàsicament de la voluntat política, ja que la jurisprudència i els reglaments europeus no impedeixen que altres llengües diferents de les que actualment són oficials de ple dret es puguin sumar a aquest selecte club. Per tant, ara el que cal és que el govern espanyol faci valer el seu pes polític (no en va Espanya és la quarta economia de l'euro) i mobilitzi tots els recursos diplomàtics al seu abast perquè la Unió Europea reconegui el plurilingüisme de l'estat espanyol i respecti els drets lingüístics de tots els seus ciutadans per igual. L'Advocacia de l'Estat, que representa l'elit dels juristes espanyols, ha fet una feina a la qual ara cal treure partit perquè no es quedi en paper mullat.
És bastant habitual que el govern espanyol es mogui només quan està sota pressió, en aquest cas de Junts, però és evident que cal fer passos per restaurar la confiança en els seus socis. El mateix Puigdemont, que coneix de primera mà els obstacles que es plantegen als passadissos de Brussel·les contra l'oficialitat del català, ha reconegut en diverses ocasions la feina que està fent el ministeri d'Exteriors, amb José Manuel Albares al capdavant. Al mes de setembre Albares ja li va demanar per carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, l'oficialitat del català, però és evident que el que cal és un acord al més alt nivell entre totes les cancelleries. A part d'arguments jurídics, caldrà exercir pressió política, i sobretot deixar clar que Espanya es veu a si mateix com un estat plurilingüe i, per tant, exigir ser tractat com a tal, igual que països com Irlanda, que tenen dues llengües oficials (l'anglès i el gaèlic). Segurament, només quan tots els socis de la UE vegin que aquesta petició respon a una convicció profunda i no a una maniobra política se la prendran seriosament.
