La batalla del 23-J no està decidida

BarcelonaEls resultats de l'enquesta que l'ARA ofereix aquest cap de setmana demostren que la batalla del 23-J no està decidida en cap sentit, ni pel que fa al resultat global a l'Estat ni en la lluita pel lideratge independentista que mantenen ERC i Junts a Catalunya. Pel que fa al resultat a Espanya, l'enquesta de l'Institut Opinòmetre confirma la tendència que ja mostren la majoria d'enquestes, i és que el bloc format per PP i Vox perd força a mesura que s'acosta la data electoral mentre assistim a una mobilització gradual de l'electorat progressista. La fotografia del moment és que ens trobarem en una situació d'empat entre els dos blocs, molt similar a la que hi ha ara, amb la diferència que ara el PP serà la primera força a l'Estat després de la no compareixença de Ciutadans. Tot i així, el que després del 28-M semblava que seria un tsunami que ho inundaria tot de blau sembla que no ho acabarà sent.

Recordem que en aquestes eleccions no és tan important quedar primer com poder formar una majoria de govern. Amb el resultat de l'enquesta de l'ARA, el PP i Vox no l'aconseguirien, però tampoc el bloc format per PSOE i Sumar, de manera que els partits bascos i catalans tornarien a ser imprescindibles. Des d'aquest punt de vista, tant en un territori com en l'altre es dona un pols molt igualat entre dues forces: en el cas de Catalunya, són ERC i Junts; en el d'Euskadi, el PNB i Bildu. L'enquesta de l'ARA, de fet, és de les que atorga més bon resultat a les forces independentistes catalanes, tot i que en un context general de retrocés. De fet, qui pateix un desgast més gran és ERC, que podria perdre fins a quatre diputats i 6,5 punts percentuals. Malgrat tot, els republicans es mantindrien per davant de Junts, de manera que conservarien el liderat del bloc independentista després d'haver-lo perdut a les municipals.

Però com dèiem, l'important aquí és l'aritmètica parlamentària, i, si es confirmessin els resultats de l'enquesta, ERC i potser també Junts podrien tenir la clau de la governabilitat. Serà interessant, llavors, saber quin serà el capteniment d'aquestes dues forces, i també de la CUP, en el supòsit que tinguin a la seva mà la possibilitat de forçar una repetició electoral o bé facilitar la investidura d'un govern d'esquerres. Els pactes PP-Vox, i els programes electorals d'aquests dos partits, ja donen moltes pistes de per on aniria un eventual govern de coalició, sobretot en relació amb Catalunya.

En tot cas, falten pràcticament dues setmanes de campanya i les coses encara es poden moure en una direcció o en una altra. L'única cosa segura és que la victòria del bloc de la dreta, que semblava inevitable fa només unes setmanes, ara ja no ho és tant. I que l'ensorrament de l'independentisme, que també vaticinen moltes enquestes com la del CIS, potser tampoc acaba sent tan pronunciat. La campanya, doncs, acabarà decantant la balança.