El BarMar, una oportunitat per a Barcelona i Catalunya
BarcelonaEls governs espanyol i alemany han convençut el president francès, Emmanuel Macron, perquè es construeixi un hidroducte submarí entre Barcelona i Marsella com a alternativa a la interconnexió fronterera del gasoducte MidCat, que arriba fins a Hostalric. La infraestructura, anomenada BarMar, està encara a les beceroles, però d'entrada representa una oportunitat per a la capital catalana per constituir-se en un hub de distribució d'hidrogen verd, un dels combustibles nets del futur que servirà per substituir les energies d'origen fòssil actuals, com el petroli o el gas.
En un principi, però, aquesta infraestructura també serviria per transportar gas, ja que a Barcelona ja hi ha una important planta regasificadora d'Enagás, capaç de convertir el gas liquat que arriba d'Algèria o dels Estats Units en gasós. El que és important és que Barcelona es beneficiaria de ser l'origen d'una infraestructura pensada en clau de futur i que li obre les portes per convertir-se en un pol d'atracció de tota la indústria relacionada amb la nova tecnologia de l'hidrogen verd, és a dir, l'hidrogen fabricat amb energies renovables. Això vol dir llocs de treball qualificats en un dels sectors emergents del futur.
Per a França, el BarMar també ofereix avantatges. D'entrada, Macron s'estalvia la forta oposició que hi havia a la Catalunya del Nord contra la infraestructura terrestre, capitalitzada en part per l'extrema dreta. I després té l'oportunitat de convertir Marsella en l'aixeta del gas o l'hidrogen cap a Alemanya, que el necessita per a la seva gran indústria química, ara que ja sembla clar que s'ha acabat l'era del gas rus barat. En fi, que si Europa ha de caminar cap a l'autosuficiència energètica, millor que un dels hubs de distribució sigui a Catalunya que no en un altre lloc.
Ara bé, per poder maximitzar l'impacte del BarMar, Catalunya necessita fer un salt en energies renovables i superar l'estancament actual. La construcció de l'hidroducte s'ha de convertir en un incentiu encara més gran no només per accelerar l'aprofitament del sol o del vent, sinó per convertir Catalunya en puntera en el sector de l'energia verda aprofitant que la sostenibilitat és un eix estratègic per a la Unió Europea i que hi ha moltes vies de finançament obertes.
No es tracta només de construir parcs solars i eòlics, que també, sinó d'electrificar al màxim el transport privat, donant un impuls definitiu al cotxe elèctric, i treballar per ser el màxim d'ambiciosos i creatius en aquest àmbit. Perquè el que es demostra amb la crisi actual derivada de la invasió russa d'Ucraïna és que tota la indústria depèn de tenir una font d'energia barata al seu abast per ser competitiva. Per això les economies del futur que triomfaran seran aquelles que combinin el màxim valor afegit de les seves manufactures i serveis amb la sostenibilitat energètica. I fins ara Catalunya no ha fet els deures en aquest segon àmbit.