El 100% dels ciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona estan sotmesos a uns nivells de contaminació de l'aire superiors als que recomana la Unió Europea, segons un estudi de l'AMB. La qualitat de l'aire compleix amb els límits legals actuals, però continua lluny dels valors recomanats. Millorem, però massa lentament. Actuar amb més contundència és el que demanen en un manifest diferents entitats com el Col·legi de Metges, Eixample Respira, la Societat Catalana de Pediatria, Revolta Escolar i l'IS Global. A més de la contaminació, hi ha els perills dels fenòmens climàtics extrems (aiguats, sequera, pics de calor), que cada cop patim més, com s'ha vist ara amb la DANA. L'Ajuntament ha presentat aquest dijous un pla d'adaptació a la crisi climàtica, amb una dotació de 1.850 milions d'euros per reduir un milió de tones de CO₂ en cinc anys, generar més energia fotovoltaica, electrificar el transport públic i crear refugis climàtics. Els eixos verds impulsats per l'anterior alcaldessa, Ada Colau, van marcar el debat ciutadà i un punt d'arrencada. Va ser un pas valent, injustament criticat. Ara cal seguir avançant amb decisió en aquesta direcció.
El 55% de la població humana viu en ciutats. Més de 4.000 milions de persones. Es calcula que el 2070 seran el 70%. A principis del segle XX només el 16% de la població vivia en ciutats. Només 25 megaciutats són avui les responsables de produir el 52% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. 350 ciutats de la Terra ja experimenten condicions de calor extrema. Totes aquestes dades fan necessari repensar sense demora el fenomen urbà. Avui és perfectament possible renaturalitzar les ciutats a través de la innovació tecnològica i social. A Seül, per exemple, han plantat 16 milions d’arbres per reduir al mínim les illes de calor i la contaminació en pols fina. La Xina també està fent un gran salt endavant en aquest terreny.
La idea que els carrers són per als cotxes es remunta a fa poc més de 75 anys. Abans, als anys 20 i 30 del segle XX, sobretot eren per a vianants, tramvies, carros de cavalls i bicicletes. Hi ha imatges filmades de Barcelona que així ho testimonien. Els cotxes van penetrar amb força a partir dels anys 50. Ara estem començant a retornar al transport no contaminant i no sorollós, amb menys cotxes i més bicicletes i patinets, amb més espai per a vianants. Aquest és el camí.
El cas barceloní és important per la seva exemplaritat de cara a la resta de poblacions metropolitanes i catalanes. Ildefons Cerdà ja va preveure un creixement de Barcelona a mitjan segle XIX (l'Eixample) i va dissenyar una ciutat jardí: les illes interiors –i no només les illes– havien de ser espais verds. La seva filosofia partia del lema "Ruralitzar l'urbà, urbanitzar el rural". Ara tornem cap aquí per imperatiu ambiental. Toca reverdir les cobertes dels edificis i posar-hi també plaques solars, tornar a paviments porosos en lloc d'asfalt, ampliar els escocells dels arbres i plantar-ne molts més. És l'hora de renaturalizar i rehumanitzar les ciutats.
