Fa només dos dies que es va aprovar el Compromís Metropolità 2030, un nou full de ruta per a la regió metropolitana dels 5 milions que, tot i que encara s'ha d'acabar de definir administrativament, és en la pràctica no només una realitat sinó també una necessitat. Barcelona és una marca i un referent mundial, però els seus 1,6 milions d'habitants no li permeten competir amb les grans metròpolis del món. Fins i tot ja comença a ser insuficient l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que amb 3,3 milions aglutina 36 municipis i en l'imaginari col·lectiu funciona com un tot malgrat els seus diferents nivells de gestió administrativa. Ara, amb aquest nou Compromís, s'està parlant ja d'una gran regió metropolitana de 5,1 milions d'habitants i 160 municipis que configuraria realment la gran Barcelona, una potència econòmica i demogràfica que podria parlar de tu a tu amb les altres grans ciutats del món.
La presentació ahir d'un informe de la Cambra de Barcelona i l'AMB sobre el valor econòmic de l'àrea metropolitana vol reivindicar aquesta potència metropolitana i que la capital necessita les poblacions del seu voltant i s'hi sustenta. El 83% de les filials d'empreses estrangeres a Catalunya es concentren a l'AMB, que genera, a més, el 55% del PIB de tot Catalunya, el 52% de l'ocupació i el 45% del teixit productiu català. Els 80 indicadors que reuneix l'informe La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2023 demostren la capacitat d'atracció de la inversió estrangera de la metròpolis. L'informe insisteix que cal remarcar que no s'està parlant només de la ciutat de Barcelona per tal que els inversors entenguin que estem parlant d'un conjunt articulat i connectat.
Tot i que els responsables de la Cambra no han volgut entrar en el debat sobre com s'organitza administrativament aquesta gran regió, el cert és que aquest és el gran debat pendent sense el qual serà molt difícil que la resta pugui avançar. Ja fa molt temps, no anys sinó dècades, que es dona voltes sobre el mateix sense que s'avanci gaire més que en les propostes i els plans. Hi ha molts nivells d'administració superposats –ajuntaments, consells comarcals, Diputació, Generalitat...– i cada un d'ells té unes atribucions i uns poders que li costa deixar anar. Tot i que ha millorat molt la col·laboració entre administracions, i que l'AMB aglutina competències comunes en molts àmbits, el cert és que caldria simplificar i unificar esforços per tal que el conjunt funcionés de manera més coordinada i eficient. Les polítiques d'habitatge, industrials, ambientals, de transport i els serveis bàsics han de tenir una visió metropolitana.
Això permetria intervenir encara més en les desigualtats entre territoris, assegurar xarxes de mobilitat que no hagin de passar necessàriament sempre per Barcelona ciutat, reduir la duplicitat de despeses millorant serveis bàsics i contribuir al creixement econòmic amb llocs de treball de qualitat que permetin la reindustrialització avançada del país.
