Les xifres del baròmetre municipal des del 2004 –les úniques accessibles a la web– són clares. Mai com ara els ciutadans de Barcelona havien tingut la percepció que la neteja era un dels principals problemes de la ciutat. El passat mes de desembre l'índex es va enfilar fins a l'11,8%, una xifra astronòmica si es té en compte que ens hem de remetre al 9% del 2004 –aquella època en què l'alcalde Joan Clos avisava que s'havia de "sortir pixat de casa"– per trobar un percentatge que s'hi acosti. De fet, aquesta xifra del baròmetre del desembre del 2021 pràcticament dobla la del juny del mateix any, que, tot i així, ja era la més alta de la dècada. La brutícia de Barcelona ha sigut tema de conversa entre veïns i si aquesta percepció està tan alta a les enquestes no és només per l'efecte crida –com que se'n parla molt, la gent ho té més present–, sinó que hi ha elements objectius que fan que la gent vegi la brutícia i, per tant, en parli i es queixi. Tant és així que el govern municipal va haver de fer un pla de xoc de 70 milions que es va avançar a la nova contracta de la neteja, que es va posar en marxa el 7 de març en cinc districtes i s'estendrà a partir del setembre en cinc més.
El canvi és important i hauria de ser visible perquè s'ha augmentat el pressupost de neteja un 14% i hi ha 400 treballadors més. De fet, no es pot dir que Barcelona no es gasti diners en la neteja. És el contracte de més envergadura del consistori: 2.300 milions en vuit anys dels quals un 64% es dediquen a la neteja i un 36% a la recollida de brossa. De moment, però, pel que ha pogut copsar aquest diari al carrer i en l'enquesta a la web, no hi ha un canvi en la percepció dels ciutadans, que consideren que la brutícia està com abans.
Caldrà veure si el desembre del 2022 aquesta percepció haurà variat, quan s'hagi pogut desplegar tot el pla –que inclou també el canvi de contenidors– i les mesures de neteja estiguin del tot implementades. En plena campanya electoral, és bastant probable que aquest sigui un dels grans temes de la campanya i és de suposar l'esforç del govern municipal perquè es notin les millores. El problema, però, és que amb aquest increment de la neteja gairebé segur que no n'hi haurà prou i caldrà veure si és sostenible continuar augmentant de manera il·limitada el servei de neteja amb el cost que això suposa. En els llocs en què ara ja s'ha implementat, com per exemple el Raval, tot i regar i netejar més, la percepció es manté perquè hi ha un incivisme crònic que fa que la netedat no aguanti gaire. Barcelona està bruta en bona part per aquests incívics, entre els quals hi ha veïns i també visitants –el retorn del turisme s'ha fet notar també, especialment el de borratxera– que no s'estimen la ciutat i no troben, sembla, cap impediment per continuar deixant la brossa en qualsevol lloc menys als contenidors ni cap vigilància sobre la porqueria que tiren al carrer o sobre les guixades i grafitis que embruten carrers i portes i allà es queden durant mesos. Caldrà, doncs, posar també el focus en les campanyes de conscienciació dels veïns i els visitants i, possiblement, veure si les sancions que s'apliquen ara són suficients o s'han d'augmentar. Ens mereixem una ciutat neta i, ja que hi som, menys sorollosa, però per a això no només cal netejar més, sinó també embrutar menys.
