El Barça i Catalunya
El Barça no és Catalunya. Però la Catalunya contemporània no s'entén sense el Barça. El conflictiu segle XX, marcat per dues dictadures i una guerra civil, ha donat peu a dotar aquesta popular institució d'una identitat extraesportiva que ha quallat en el lema "més que un club", formulat el 1968, en ple franquisme, pel president d'aleshores, Narcís de Carreras. De fet, pràcticament des de la seva fundació, l'equip es va vincular al catalanisme polític. A Catalunya, el triomf del futbol com a esport de masses va anar de bracet, a través del seu club més emblemàtic, amb l'afany de més autonomia i autogovern. I de la mateixa manera, en el moment que l'esport es professionalitzava, el Barça també es va posar en primera línia de negoci, sobretot de la meitat del segle XX ençà, a partir del fitxatge de Kubala, i fins a un present en què els números no surten i sobrevola la possibilitat que el club passi a ser una societat anònima.
Així doncs, al costat dels Cruyff, Maradona i Messi, el trident conceptual de la història del Barça és "esport, país i negoci". Amb aquesta poderosa davantera identitària, el club ha sumat milers de socis i centenars de milers de seguidors. En una Catalunya contemporània marcada per les grans onades d'immigració, la seva capacitat d'integració ha estat fabulosa. El Barça ha catalanitzat sentimentalment, deixant espai, però, a adhesions diverses en el seu si. Al costat del seguidor clàssic que mistifica club i país –una mistificació alimentada en les celebracions pel crit de rigor proferit pels jugadors: "Visca el Barça i visca Catalunya!"–, n'hi ha molts de merament esportius, tant a Catalunya mateix com sobretot a escala internacional. I per descomptat hi ha molts catalans seguidors de l'Espanyol, el Girona i altres clubs.
El "més que un club" també s'ha vinculat a valors cívics, democràtics i de fair play esportiu, a la base de la feina feta al planter de La Masia o de figures com Johan Cruyff i Pep Guardiola, que no només han potenciat un estil de joc marca de la casa, sinó també un comportament exemplaritzant dels futbolistes dins i fora del camp, amb qui va ser defensa i capità Carles Puyol encara com a referent. La identitat Barça també s'ha forjat entorn d'aquest ideal. I finalment, sobretot en la darrera dècada, ha incorporat i potenciat el futbol femení, elevant-lo a la màxima categoria i qualitat, també en el terreny dels valors, amb Aitana Bonmatí com a icona. La celebració dels 125 anys arriba, en aquest punt, en un moment esportivament dolç del Barça femení i un moment de remuntada del Barça masculí liderat des de la banqueta per Hansi Flick i al terreny de joc pels joves de La Masia. Als despatxos i als comptes, en canvi, no es viu la millor època. És, doncs, un aniversari amb bona nota en esport i país, i interrogant en negoci.