La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que avala el dret del Tribunal Constitucional a vetar la tramitació de mocions a favor del dret a l’autodeterminació o contra la monarquia resulta sens dubte una galleda d’aigua freda i un bany de realitat per a l’independentisme. És veritat que la decisió del TEDH fa equilibris entre els drets dels diputats i el TC, però també sembla que la idea que la justícia europea acabaria donant la raó a l’independentisme en tots els seus casos contra l’estat espanyol ha resultat no ser certa. No és tan fàcil, per tant, que els jutges europeus desautoritzin una decisió del màxim intèrpret de la Constitució d’un estat membre.
El TEDH ve a dir que els diputats catalans tenen dret a discutir sobre reformes legals que qüestionin el marc constitucional però que el TC també té dret a vetar-les "en circumstàncies extremes", fent seus així els arguments de l’Advocacia de l’Estat. Cal dir que ningú qüestiona el dret del TC a anul·lar mocions o resolucions si considera que no s’ajusten al dret, però sempre a posteriori, i no de manera preventiva com es va fer en aquests casos. Per tant, és discutible la interpretació d’Estrasburg, ja que un ús extensiu d’aquesta doctrina coartaria completament els debats en qualsevol Parlament. I més quan a l’estat espanyol és perfectament legal discrepar de la Constitució al no tractar-se d’una democràcia militant.
El cert és, però, que aquesta decisió és un mal auguri per a totes les causes que encara hi ha pendents a Estrasburg, la més important de les quals serà la que jutgi la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del Procés. Aquesta serà la prova del nou de la justícia europea, ja que haurà de dictaminar si en ple segle XXI es pot empresonar representants públics sota l’acusació del delicte de "sedició" quan no hi va haver la violència que reclama aquesta figura penal. Per posar un cas semblant, alguns dels assaltants al Capitoli dels Estats Units el 6 de gener del 2021, on hi va haver morts i nombrosos danys materials, sí que van rebre condemnes per sedició.
Cal recordar que, afortunadament, la sedició ja no és present al Codi Penal espanyol, i que ni tan sols el PP defensa recuperar-la amb aquest nom sinó sota la denominació de "deslleialtat contra la Constitució". Però també cal ser conscients que ara mateix la qüestió catalana no és a l’agenda europea i la preocupació dels jutges d’Estrasburg està més centrada en casos en què l’extrema dreta atempta contra l’estat de dret. En aquest nou context, no serà fàcil aconseguir condemnes contra l’estat espanyol. Tot i això, els afectats han de persistir i defensar els seus drets fins al final del recorregut judicial. Encara que Europa faci el sord. I, finalment, cal recordar també que, en última instància, l’amnistia ja suposa una severa correcció a aquelles sentències.
