El balanç de la llei de l'eutanàsia demostra la seva necessitat

Ha sigut una de les lleis més polèmiques i difícils de tirar endavant dels últims anys, però el balanç dels primers cinc mesos de la llei de l'eutanàsia demostra que era necessària i que s'està fent amb tots els controls activats. Catalunya va ser de les primeres comunitats que van desplegar la norma, i des del 25 de juny ja es pot exercir el dret a posar fi a la pròpia vida amb assistència mèdica, en el cas estricte que el que ho demana pateixi una malaltia greu i incurable, amb patiment insofrible o un patiment greu, crònic i impossibilitant. En el moment en què es va activar la llei, hi havia molta gent que feia anys que esperava per poder-ho demanar. Fins al 30 de novembre, la Comissió de Garanties i Avaluació, que s'encarrega d'aprovar o denegar cada petició, ha rebut 53 sol·licituds. N'ha denegat tres perquè no entraven en aquests supòsits; n'ha aprovat 28, de les quals 24 ja han tirat endavant, i hi ha 14 peticions més que estan encara en procés d'estudi. En sis casos les persones que ho demanaven han mort abans que s'acabés el procés de resolució i en dos han demanat revocat la petició.

Aquestes xifres mostren que hi ha un control rigorós, que el sistema funciona, que hi ha molts filtres que s'han de passar fins que es dona el vistiplau a la decisió i que s'està aplicant la llei amb molta cura i en els casos específics que estan autoritzats. De fet, l'eutanàsia, com recordava ahir la secretària general de Salut, Meritxell Masó, és un procés garantista en el qual no n'hi ha prou demanant-ho, sinó que hi ha uns protocols i circumstàncies que ho regulen. Només s'aplica quan el pacient ho demana –mai per decisió externa–, se li demanen diverses validacions i també hi ha l'opció de fer-se enrere. El pacient també tria com vol morir, una decisió que no recau en l'equip assistencial que en té cura, sinó en el mateix pacient, que pot demanar que sigui l'equip qui li administri l'eutanàsia o autoadministrar-se els fàrmacs.

Una prova de la humanitat del procés –que el que fa és evitar un patiment innecessari als pacients– és que, des que es va aprovar la llei, la polèmica pràcticament ha desaparegut. I dels 90.000 sanitaris que hi ha a Catalunya, només 90 s'han inscrit en el registre de professionals objectors de consciència, és a dir, un 0,1% de la plantilla. Metges i infermeres són els que veuen de primera mà el patiment dels pacients i, més enllà de l'ajuda que ja es dona als malalts terminals que estan en tractaments pal·liatius –uns casos que no tenen res a veure amb la llei de l'eutanàsia–, entenen que hi ha casos en què el malalt necessita ajuda per acabar amb el seu patiment, que es pot allargar sense possibilitat de cura de manera insuportable. Són, però, situacions difícils, i per això també s'han facilitat formacions que s'ampliaran en els pròxims mesos. L'eutanàsia és l'últim recurs, i per això és important que des de l'administració hi hagi la màxima transparència i el màxim rigor, alhora que es facilita el millor acompanyament tant als malalts i les famílies com, també, al personal sanitari que l'ha de portar a terme.