L'edat mitjana dels treballadors de les presons catalanes voreja els 50 anys. És, doncs, una plantilla envellida, que no ha crescut gaire els últims anys i que veu, desesperada, com el relleu generacional es fa amb comptagotes. Molts dels treballadors, els sindicats calculen que uns 700, tindrien ja l'edat per poder-se acollir a una feina que evités el desgast, sobretot físic, que suposa el contacte amb els interns, però no hi ha prou places d'aquest tipus i, per tant, es mantenen actius a primera línia fins a la jubilació. Aquesta és, segons les fonts consultades, una de les raons que explicarien que des del 2018 s'hagin triplicat les baixes laborals entre els funcionaris de presons. Les dades, obtingudes a través de transparència, arriben només fins a l'octubre d'aquest any, i demostren que el 2024 hi ha hagut fins i tot més baixes que en els mateixos mesos dels anys 2020 i 2021, que van ser els més forts de la pandèmia i en què, per tant, hi va haver una allau de baixes.
Les dades són fredes i no mostren les raons de les baixes, cosa que dificulta saber-ne les causes i també comprovar quantes persones han encadenat diverses baixes el mateix any o si és una cosa generalitzada en el conjunt de la plantilla. No es veu, però, un patró estacional clar, a diferència del que va constatar l'ARA a l'analitzar les baixes laborals entre els docents, i no sembla que hi hagi coincidències en períodes com abans de l'estiu o les vacances de Nadal. Tanmateix, aquestes dades sí que posen de nou l'alerta sobre la situació interna que es viu a les presons catalanes, que ha anat canviat aquests últims anys sense que, com denuncien des dels sindicats, s'hagi incrementat prou la plantilla i, sobretot, sense que s'hagi previst un pla de relleu que permeti que els més experimentats tinguin temps de formar els joves. Els portaveus sindicals apunten a un canvi en el tipus de delinqüents que hi ha ara a les presons, fruit, com és lògic, de l'augment que hi ha hagut al carrer de delictes més violents i amb utilització d'armes. Així, ara hi ha més presos violents a dintre, i els sindicats recorden que aquest any hi ha hagut una mitjana de 50 funcionaris agredits cada mes. S'han quintuplicat les agressions, i això està provocant, assenyalen, més baixes, que, a més, es produeixen en part perquè els efectes de les agressions són més greus entre els funcionaris més grans.
L'assassinat d'una treballadora de la cuina de la presó de Mas d'Enric el passat mes de març va marcar també un punt d'inflexió. La por i la pressió psicològica entre els funcionaris va augmentar, i això ha tingut efectes, tot i que l'augment de baixes, segons es desprèn de les xifres, ve de més lluny i no sembla correspondre's directament amb aquest fet. Des del departament de Justícia expliquen que estan estudiant les dades més a fons per saber-ne el motiu i a qui afecten més, i asseguren que plantejaran un pla per mirar de reduir l'absentisme per baixa, que xifra en un 12,85% diari al llarg d'aquest any. Serà important que es faci, juntament amb un pla per estudiar les mesures que caldran per fer front al relleu generacional que, sens dubte, haurà de ser massiu en un futur pròxim a les presons catalanes.
