Durant els anys del Procés, a Madrid es va acusar sovint els independentistes de practicar la deslleialtat institucional, però mai, mai, a un president de la Generalitat se li va ocórrer refusar una invitació d'un president espanyol per visitar la Moncloa, que és justament el que acaba de fer la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. El gest pot semblar trivial, una manera més d'acaparar titulars i atenció mediàtica, però va molt més enllà i és d'una gravetat extrema. És la demostració que Ayuso no respecta les més mínimes normes de cortesia institucional i que no accepta la legitimitat d'un president del govern elegit pels vots dels diputats al Congrés dels Diputats. Si Ayuso no respecta els resultats de les eleccions del 23 de juliol del 2023 no està respectant la Constitució i tampoc la democràcia. D'alguna manera és com si s'hagués declarat en rebel·lia institucional, tot i que a ningú se li acudirà aquesta vegada aplicar l'article 155.
En política algú et pot caure més bé o més malament, però quan s'ocupa un càrrec institucional es representa tota la població, en aquest cas tots els madrilenys, i no es pot renunciar a aquest paper de representació perquè això suposa fer deixadesa de funcions. Un president autonòmic exerceix de representant ordinari de l'Estat al seu territori, i la seva obligació és relacionar-se de forma lleial amb la resta d'institucions, perquè moltes de les coses que afecten els madrilenys depenen del govern espanyol, amb qui s'ha de mantenir interlocució al marge dels colors polítics, tal com han fet la resta de presidents autonòmics del PP.
Ara el problema és d'Alberto Núñez Feijóo, que torna a veure com la presidenta madrilenya desafia les seves instruccions i actua per lliure, al marge del funcionament institucional ordinari en què es mouen els seus companys. Com sempre, Feijóo intentarà mirar cap a una altra banda i renunciarà a obrir un front contra Ayuso, no sigui que li passi com al seu predecessor, Pablo Casado. I un cop més es posarà en evidència la seva falta de lideratge, la seva supeditació a l'estratègia ideada a la Puerta del Sol per Ayuso i Miguel Ángel Rodríguez, i que cada vegada voreja més els límits de la legalitat després de superar amb escreix els de l'ètica.
La darrera iniciativa d'aquest tàndem és forçar la parella de la presidenta madrilenya a presentar una querella contra dos ministres per haver-lo titllat de "delinqüent confés", ja que el seu advocat va admetre la comissió de dos delictes fiscals per intentar arribar a un acord amb la Fiscalia i evitar la presó. ¿De veritat s'ha d'arrossegar un particular a una guerra judicial política contra el govern espanyol? O potser simplement es busca desviar l'atenció sobre el que és crucial en aquesta qüestió: ¿pot un president autonòmic, que cobra tributs a tots els seus ciutadans, intentar tapar el frau fiscal de la seva parella? ¿S'ha beneficiat Ayuso d'aquests diners no declarats, per exemple amb la compra del pis on ara viu la parella?
És probable que tot plegat no sigui més que una estratègia per no haver de respondre aquestes preguntes tan incòmodes.
