Ayuso i els contractes del seu germà

BarcelonaLa primera onada de la pandèmia va agafar el sistema sanitari espanyol sense reserves de material estratègic com ara respiradors i mascaretes, i tothom recorda la cursa frenètica que van iniciar les administracions per aconseguir subministraments provinents de la Xina. En aquest context, molts dels contractes es van fer per la via d'urgència, de manera completament justificada, segurament, però amb l'inconvenient d'obrir la porta a possibles irregularitats. La mateixa Sindicatura de Comptes va trobar algunes d'aquestes irregularitats en els contractes que el departament de Salut va fer a Catalunya, i per exemple va destapar que s'havien pagat per error 8 milions a una empresa de respiradors, uns diners que encara no s'han recuperat.

Doncs bé, una de les persones que va fer gestions, i va cobrar per fer-les, per aconseguir mascaretes de la Xina, va ser el germà de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Tomás Díaz Ayuso. La mateixa Ayuso ha admès aquest divendres que el seu germà havia cobrat 55.850 euros + IVA de l'empresa Priviet Sportive per intermediar amb la Xina per obtenir 250.000 mascaretes que aquesta empresa va vendre a la Comunitat de Madrid per 1,5 milions d'euros. Això sol ja és motiu de sospita, perquè, com bé va dir Pablo Casado a la Cope, o bé estem davant d'un delicte de tràfic d'influències o bé d'un comportament "poc exemplar". ¿Algú s'imagina que un germà del president Torra hagués fet d'intermediari per comprar mascaretes a la Xina per a la Generalitat i s'hagués embutxacat una comissió? Quina mena de terratrèmol polític hauria suposat?

Més enllà de la legalitat o no de l'operació, que haurà d'esclarir la justícia, no hi ha dubte que Ayuso afronta un escàndol polític de grans dimensions. El pas que va fer ahir no només és insuficient, sinó que obre molts més interrogants. La ciutadania té dret a conèixer no només l'import d'aquesta factura concreta, sinó el de la resta de factures del seu germà amb aquesta empresa i el total de treballs o ingressos relacionats amb l'administració pública. L'oposició assegura que Tomás Díaz Ayuso es passejava pels hospitals madrilenys en plena pandèmia per oferir els seus serveis, i és molt difícil de creure que no fes servir el seu cognom per influir en les decisions que el podien afavorir.

Ayuso, doncs, està en dificultats. Però Pablo Casado també, perquè el fet que el partit tingués coneixement d'aquestes comissions i no les portés directament a la Fiscalia és molt sospitós. Tot apunta que Casado i Teodoro García Egea van voler fer servir aquesta informació per pressionar Ayuso amb l'objectiu que deixés de ser una pedra a la sabata. La jugada, però, els ha sortit malament, perquè ara el que hi ha és un presumpte cas de corrupció i, a més, un partit que, en lloc de denunciar-lo, l'intenta fer servir en les seves guerres internes. Acabi com acabi tot plegat, ni Ayuso ni Casado haurien de sortir-ne indemnes. Però esclar, parlem del partit de la Gürtel, de Bárcenas, de la Kitchen i de la guerra bruta contra l'independentisme.