'Avatar' parla català: anem bé?
Tretze anys després de l'estrena de la pel·lícula de James Cameron que va rebentar taquilles, a partir de divendres hi haurà l'opció de veure la versió doblada en català de la segona part d'Avatar. El 2009 les majors no ho van voler. Ara això ha canviat. Anem bé? Vegem-ho.
Les subvencions al doblatge i la subtitulació per al cinema són del 100% del cost: en el cas d'Avatar, que dura més de 3 hores, s'hi han destinat 59.900 euros, amb el cartell i el tràiler inclosos. L'exhibeixen 39 sales en català, però en els pitjors horaris. I molt en minoria. Fins i tot en una ciutat com Vic, molt catalanoparlant, hi ha dotze sessions en castellà i dues en català (cap en 3D). Per canviar aquesta desigualtat en l'oferta, més enllà d'ajuts i regulacions –la llei del cinema obliga a un 25% de projeccions en català, cosa que no es compleix–, cal que el públic empenyi. És el mateix que passa amb el canvi de llengua: si a la mínima et passes al castellà, difícilment l'ús social avançarà. Si a la mínima entres en una sala de cinema en castellà, difícilment els exhibidors en programaran més en català. En el terreny del llibre o en el radiofònic s'ha anat avançant. També ha de ser possible a les grans pantalles o a les plataformes.
Aquest any s'hauran estrenat 69 pel·lícules doblades en català, la majoria infantils i juvenils. S'ha fet rècord als cines en percentatge d'espectadors: a falta de les xifres del desembre i de les estrenes nadalenques, estem en el 5,69% del total. Des del 2012 que no es veia tant cinema original o doblat en català, i llavors tot just es va arribar a un 4,43%. Aquell va ser l'any en què es va notar l'impacte de l'acord amb les distribuïdores, que se signava després d'anys de tensions per una llei del cinema que es va aprovar però no es va desplegar. El 2022, si el doblatge ha atret 226.691 espectadors, les produccions catalanes n'han reunit 348.391, cosa que s'explica pel fenomen Alcarràs, que ha capitalitzat el 43% dels espectadors de cinema en català en qualsevol versió. Només la supera Pa negre en uns temps previs a la crisi de les sales i de la pandèmia.
Avui l'altre camp de joc audiovisual són les plataformes. Les que tenen seu a Espanya tenen l’obligació de dedicar un mínim del 5% del seu catàleg a produccions en les llengües cooficials, cosa que no afecta Netflix o HBO. Així i tot, s'ha notat un augment important del català. En l'últim any s'ha incrementat en 700 títols l'oferta, amb casos sonats com la sèrie Els anells de poder a Amazon Prime Video o El monstre marí a Netflix. Fa un any hi havia 1.248 títols en català a les plataformes i ara n'hi ha 1.944. El juliol del 2021 la conselleria de Cultura va duplicar les subvencions i va elevar a 6 milions les ajudes a doblatge i subtitulació, tant de pel·lícules com de sèries, i ara acaba d'atorgar 7,5 milions a cinc sèries de producció catalana i en català.
¿Ens hem de felicitar, doncs? La resposta és que s'estan fent passos en la bona direcció, però queda molt camí. Encara estem molt lluny d'una llibertat d'elecció lingüística audiovisual en condicions d'igualtat. Hi ha molta feina a fer.