Autisme: la punta de l'iceberg
La tendència ja era al creixement i amb la pandèmia no ha fet sinó disparar-se: els problemes de salut mental cada cop afecten més persones, especialment joves, però també adults. L'acceleració del ritme de la nostra vida quotidiana, la digitalització de les relacions socials i, last but not least, les precarietats econòmiques –atur, habitatge, alimentació...– de moltes famílies són tres factors que influeixen en el creixement i empitjorament de problemes al voltant de la salut mental. Qui més qui menys, tots tenim al nostre entorn més immediat casos de persones amb trastorns alimentaris, amb situacions d'angoixa o depressió i amb altres deficiències emocionals que no els permeten gaudir d'una existència interior saludable, fet que pot acabar tenint conseqüències greus. Les famílies sovint no tenen les habilitats ni les possibilitats de fer front a situacions noves i complicades, i ni el sistema de salut ni, en el cas dels més joves, el sistema educatiu estan donant respostes adequades i suficients. La societat catalana està ara mateix desbordada a l'hora de fer front a aquesta nova realitat.
Aquest dimecres el col·lectiu dels familiars i entitats amb persones amb espectre autista ha presentat al Parlament la precarietat en què es mouen. Només 87 grans dependents a Catalunya disposen de la figura de l'assistent personal que preveu la llei de la dependència, 15 dels quals són autistes. La xifra és molt inferior als 1.964 de Castella i Lleó i els 6.300 del País Basc, segons les dades que ha fet públiques aquest dimecres la Federació Catalana d'Autisme. Les diferències són abismals, vergonyoses. Com és habitual al nostre país, estem força al dia a l'hora de legislar, però el que disposen les lleis i normatives moltes vegades queda en paper mullat: la falta de recursos fa que no es posin en pràctica. En el terreny dels drets socials, i especialment en el de la salut mental, això és una trista evidència. Catalunya està a la cua d'una manera dramàtica en l'atenció a la seva població vulnerable. El que passa amb l'autisme és només la punta de l'iceberg.
Sort de l'activisme i la capacitat d'autoorganització de la societat civil. La Federació Catalana d'Autisme representa 35 entitats, amb unes 12.000 famílies associades i unes 14.000 persones afectades. Passa el mateix amb molts altres trastorns. Però amb aquest lloable voluntarisme no n'hi ha prou. O el sector públic es posa les piles o hi ha un perill evident que s'entri en una degradació imparable en el camp de la salut mental. I naturalment els més perjudicats seran les famílies amb menys recursos, aquelles que, per exemple, no es poden permetre pagar-se un psicòleg o un cuidador personal.
Fa temps que des de les entitats del tercer sector es llancen alertes en aquest terreny. L'encadenament de crisis no ha fet sinó anar empitjorant les vulnerabilitats, i les de la salut mental, d'entrada poc visibles i a vegades difícils de diagnosticar, són ara mateix les que més preocupen als experts i les que han irromput en la nostra vida amb una cruesa inusitada.
